El pa és probablement amb el vi, l'oli i la cervesa un dels primers aliments processats de la història de l'alimentació, per tant de la humanitat. Fet principalment amb cereals, podríem dir que el pa i l'us d'aquests fan camí junts i es converteixen, amb el temps, en l'aliment bàsic per homes i dones, tot i que dona una mica de feina la seva elaboració.
Alguns autors afirmen la possibilitat que l'ésser humà cuinés els cereals, en forma de farinetes, abans de fer pa, com a tal i, com d'altres descobriments culinaris seria fruit d'una casualitat, potser una massa de cereals aixafats i remullats es va coure al sol sobre una pedra o va caure en un racó d'una foguera i les cendres la van transformar en un pa pla i rudimentari.
Sempre s'havia relacionat el pa (i altres productes) amb la domesticació de les plantes durant el neolític, però investigacions recents de les restes d'aliments carbonitzats trobades en jaciments jordans com el de Shubayqa ens han proporcionat noves dades sobre el seu origen. Caçadors-recolectors d'època epipaleolítica que van viure 4.000 anys abans dels primers agricultors podrien haver consumit pa.
Cap el 11.000 i fins el 8.000 ane es va desenvolupar, des de l'Eufrates fins a Egipte una cultura, la natufiana, pionera en molts aspectes que després desenvoluparien agricultors i ramaders neolítics. Van construir petites cases de pedra, van fabricar eines de pedra com la falç per ajudar-se a recollir cereals i proliferen els molins i els morters per triturar el gra.
Shubayqa, excavada molt recentment (2012) per Richter i el seu equip, encara que uns anys abans (1996) l'arqueologa australiana Alison Betts ja havia descobert una important estructura de pedra, van treballar en dos edificis amb restes de pa ens els seus fogons, un dels quals havia estat fet servir per última vegada uns 14.600 anys abans. Aquesta dada modificava l'origen més antic de pa trobat fins aquell moment a Çatalhoyuk d'uns 9.000 anys d'antiguitat.
El pa dels natufians fabricat amb cereals salvatges, blat, ordi i civada, portava també restes de xufa i d'una planta aquàtica de la familia del papir.
BIBLIOGRAFIA
- L. González Carretero, M., Wollstonecroft, D.Q. Fuller (2017) A methodological approach to the study of archaeological cereal meals: A case study at Çatalhöyk East (Turkey). Vegetation History and Archaeobotany 26, pp. 415–432.
- A. Arranz-Otaegui, L. González Carretero, J. Roe, T. Richter (2018b) Founder crops v. wild plants: assessing the plant-based diet of the last hunter-gatherers in southwest Asia. Quaternary Science Reviews 186, pp. 263–283.
