dimecres, 15 de desembre del 2021

BARCELONA BEER FESTIVAL 21

La Farga de L’Hospitalet (Barcelona) acull el certamen de cervesa artesana més important del Sud d'Europa. La IX edició del Barcelona Beer Festival se celebrarà el 17, 18 i 19 de desembre, i ho farà recuperant tota la seva essència, després d'haver hagut de cancel·lar -a pocs dies de la seva celebraciól'edició del 2020. 

El BBF 21 torna amb moltes ganes i amb les forces renovades. No en va, el sector cerveser artesà ha tingut temps de “regenerar-se” i, fins i tot, de provocar alguns “brots verds” realment trencadors i inèdits que es podran veure i descobrir en aquest BBF. Serà una edició més musical, amb més activitats complementàries, més gastronomia, en les que es potenciarà als guanyadors del Barcelona Beer Challenge (celebrat al maig del 2021) i en la que es descobriran les cerveseres més noves del moment, algunes d'elles creades durant la pandèmia. 

Especial atenció es donarà al fenomen de les novelles nòmades, per la qual cosa es descobriran les cerveses d’Oddity Brewing, Engorile Beer o Caravelle, entre altres; també seran protagonistes els nous estils com l’Italian Grappe Ale, que fusiona el millor del vi i de la cervesa, o d’altres que no tan nous però molt de moda, com el de les cerveses àcides de fermentació mixta. 

Aquest BBF 21 serà realment el punt de trobada de tots els que vulguin descobrir cerveses úniques i “diferents” -com la cervesa de sobrassada de Mallorca- i dels que vulguin conèixer en persona al seu cerveser favorit descobrint tots els secrets de les seves elaboracions (que es fa possible en els Meet The Brewer). 

Aquest 2021, el certamen superarà els seus propis rècords. ja que comptarà amb 161 aixetes -l'any 2019 van ser 110- que donaran la possibilitat al visitant de descobrir unes 575 cerveses diferents d'unes 250 marques, un autèntic paradís per a introduir-se i descobrir el món de les cerveses artesanes. Estaran distribuïdes tant en la barra principal -l'essència del certamen, on les cerveses giren constantment-, com també en els estands col·lectius -a destacar el de les Associacions de Cervesers-, en les aixetes fixes de cada cervesera, o en els Meet The Brewer. 

El certamen un any més, posarà a la disposició dels visitants els Beer Informers, guies oficials que permeten fer un autèntic viatge gustatiu, que a més, es pot complementar gastronòmicament, ja que hi haurà estands de menjar. 


Quan: 17, 18 i 19 de desembre de 2021
A on: La Farga de L’Hospitalet. C/ de Barcelona, 2
HorarisDivendres i Dissabte, d'11 a 23h Diumenge, d'11 a 21h
  • 5 stands gastronòmics  
  • 20 activitats  
  • 161 aixetes  
  • 575 cerveses 
  • 250 marques 
  • 8,500 m2 



divendres, 5 de novembre del 2021

MIMMAR, LES PANADES MEDITERRÀNIES

Mimmar, les empanades mediterrànies més saboroses del barri

La botiga ofereix saborosos bocins de cuina en miniatura, empanades farcides de receptes de la nostra gastronomia, per emportar i per demanar a domicili.

Mimmar és la nova botiga d’empanades mediterrànies de l’Eixample barceloní amb servei de take away i/o delivery. Ubicada al carrer Còrsega 207 -el local que ocupava el mític bar Galeno, obert els anys 20-, Mimmar arriba per reivindicar els sabors de sempre, la cuina en miniatura per gaudir d'una (o un parell) de mossegades. Són receptes de tota la vida que ens recorden la nostra infantesa, presentades en una de les elaboracions més pròpies i populars de la cuina mediterrània: les panades.

Però Mimmar, tot i que aposta per la cuina marcada per la mar Mediterrània, no oblida l’intercanvi de cultures. Proposa una nova manera de menjar els plats i les receptes de sempre. I tot, tenint cura de tots els detalls amb delicadesa. Però per sobre de tot, Mimmar es presenta com una proposta que, després de tants mesos aïllats dels que més apreciem, ens vol convidar a compartir bons i saborosos moments amb els que més estimem.

‘Street food’ mediterrani

Mimmar ofereix en format “street food” o “finger food”, és a dir, en la forma de la popular i mítica empanada o cresta, sabors i receptes de qualitat, elaborades amb ingredients de proximitat, saludables i exquisits, cuinats a foc lent. Especialitats que serveixen per a farcir a mà una a una cadascuna de les crestes. En definitiva, grans receptes per menjar d’una mossegada.

Les especialitats de Mimmar es basen en plats molt tradicionals. Receptes com ara el remenat de bolets amb ceba; els espinacs a la catalana; l’albergínia amb formatge de cabra; els tomàquets cirerols amb mozzarella i alfàbrega; o la mítica samfaina. Per als “carnívors”, la Buti (de botifarra de pagès), i la de Bikini (amb pernil dolç La Selva i mozzarella) donen pas a les dues “reines” de la carta: les empanades de salsa bolonyesa del Cardenal (recepta inspirada en els macarrons de l’àvia Ana Maria); i les de rostit de pollastre de pagès a la catalana, la recepta clàssica amb prunes, pinyons i una mica picada màgica afegida en els últims moments de cocció. De la mar arriben la Madriles, un autèntic rock&roll de calamars a l’andalusa i allioli suau; la de Bacallà amb samfaina, i la Galega, la clàssica de tonyina i ou dur.

Mimmar també fa una ullada a altres cuines del món, ofereix tres especialitats forànies: empanada Thai, verdures amb carn de soja; pollastre thai, amb verduretes i llet de coco; i pulled pork, amb la mítica recepta nord americana. Per acabar, no us perdeu una de dolça, amb xocolata negre de Simon Coll i plàtan.

La carta d’empanades es complementa amb amanides i postres, com el got de fruita, el de xocolata, el got de crema catalana o tatin de poma. I en l’apartat de begudes, Mimmar també es vol desmarcar “mimmant” als seus clients amb aigua acaba de fer. Una aixeta en la mateixa botiga serveix per a omplir amb aigua osmotitzada les ampolles que es portin des de casa o que es comprin (per a reciclar) en el propi local. A més a més, s’ofereixen refrescos i una interessant oferta de cervesas artesanes.

Els clients poden demanar les empanades des del web www.mimmar.es, o a través d’operadors de menjar per emportar. També se les poden emportar directament si les compren a botiga (no hi ha servei de taula).

Els fundadors

Mimmar es va gestar en plena pandèmia. És el somni fet realitat dels germans Lenti i la seva amiga d’infantesa, la Georgia. Tots ells, amb experiència al món de la gastronomia i de l’hostaleria, especialment qui porta la batuta del projecte, Yigal Lenti, qui en el seu moment va viure des de dins com és el dia a dia d’un grup gastronòmic amb estrella Michelin.

I com la seva cuina, Mimmar s’ha fet a foc lent. Cada detall s’ha triat amb “mimmo”. Des de la ubicació en un barri ple de vida, a la vaixella, feta a mà per artesans de La Bisbal de l’Empordà. El resultat, un local amb esperit i ADN mediterrani, dissenyat pels interioristes d’Extra Bonus, i amb la imatge corporativa i il·lustracions d’Anastasiia Plotnikova.

L’objectiu empresarial dels fundadors de Mimmar és consolidar aquest negoci i poder créixer en els pròxims anys.



dijous, 28 d’octubre del 2021

MERAVELLOSA TARDOR- GUIA DE LES FRUITES I HORTALISSES-AGEM



El Gremi de Majoristes de Fuites i Hortalisses de Barcelona (AGEM) acaba d'editar una petita guia de les fruites i les hortalisses de la temporada que tot just estrenem, la tardor.

Fruites com el mango, la xirimoia, la magrana, el codony i la castanya, entre altres, són les protagonistes d'aquesta estació on els dies s'escurcen, les fulles es tornen grogues o vermelles per caure poc després. De l'Aguaire ens arriben les últimes unitats de figues, les Coll de Dama, una de les varietats més apreciades. El raïm moscatell arribat des d'Alacant marcant el final de l'estiu i l'inici de la tardor i avançada l'estació llimones i mandarines ens omplen de vitamines i de dolçor.

Els bolets com el rovelló inunden les parades dels mercats i tot i que a casa nostre aquest aquest està considerat el rei, als boscos catalans en creixen d'altres varietats com trompetes, camagrocs, llenegues...

La tardor és també temps de cremes, escudelles i putxeros. La carbassa, en totes les seves varietats, la rodona, la cacauet o violí i la rabequet, comença temporada a mitjans d'estiu i es prolonga durant tota l'estació que ens ocupa. És una hortalissa molt agraïda, se'n fan purés i dolços i intervé en rostits, arrossos i amanides. Porros i naps faran les millors escudelles i el bròquil que obre la temporada de les crucíferes (cols, coliflors i romanescos) és un potent antioxidant.

Amb moniatos i castanyes celebrarem la nit del 31 d'octubre, la castanyada. Aquesta festa popular, originària de finals del XVIII, deriva dels antics àpats funeràris on es menjaven llegums, fruites seques i uns petits panets o panellets que servien com a ofrenes als difunts. Na xef Carme Ruscalleda, a la guia, prepara receptes originals amb aquests dos protagonistes: moniatos al forn per berenar o per postres, brou de castanyes, cóc de moniatos, orellanes i pinyons, etc.

Bona castanyada!




dimecres, 20 d’octubre del 2021

VIANDA DE CARBASSA-NOTES DE PAGESIA

L'octubre és el mes de veremar la carbassa, també toca sembrar i així assegurar-se la bona marxa de l'economia de la masia. Si la collita és bona, en especial la de la xeixa (blat tendre, varietat antiga menys productiva però més digestiva) els pagesos poden fer pa tot l'any i alhora vendre uns quants quilos que els proporciona uns guanys per fer estalvis. 

L'octubre també és el mes que toca recollir tot el que resta pels camps abans no comencin les primeres gelades de la tardor, hortalisses, remolatxes, carbasses destinades a l'alimentació del bestiar i d'altres varietats objecte de funcions tan peculiars com farcir coixins, per decorar la cuina o per fer-li ofrena a la Verge del Roser que celebra el seu dia el 7 d'octubre. També és el moment de recollir el blat de moro o dacsa, a vegades encara sense acabar de madurar i tot, llavors s'apilaven sobre el blat, al graner, en espera que fossin òptims pel consum. Es feia el mateix amb síndries i melons i algunes hortalisses com el pebrot. 

És el moment de proveir el rebost de conserves i confitures, finiquitar les olles de confitat que s'han anat consumint durant l'estiu tot esperant la propera matança del porc, encorralar el bestiar que durant el bon temps ha estat pasturant en llibertat i la tornada a casa de tots els que havien estat treballant lluny de la masia. 

La masia o casa pairal que es refereix només a l'edifici on viuen les persones i té diverses dependències, s'ha de diferenciar del mas que és una explotació agrària que compta amb bosc, terres adscrites, conreus i pastures que va començar a desenvolupar-se en època medieval a Catalunya, al País Valencià on pren el nom d'alqueriapossessió a Mallorca i lloc a Menorca. 


Vianda de carbassa

Fem una vianda de carbassa. Aquesta paraula, com bé diu en Pep Palau al seu llibre La cuina del Pirineu català, editat per Farell, té diferents significats. Si bé a França "viande" es refereix a tot allò relacionat amb la carn, a pagès, la vianda és el que menjaven cada dia els habitants d'alta muntanya, tota la verdura que sortia de l'olla, això sí, amb patates.

Ingredients (recepta de Pep Palau)

  • 1/2 gallina
  • Pit de xai
  • Ossos d'espinada salats
  • Dos talls de cansalada grassa
  • 1/2 carbassa
  • Dues fulles de col
  • Una botifarra negra
  • Una bola de sagí
Preparació:
  1. Posarem la gallina, el xai i els ossos en una olla amb aigua, al foc.
  2. Passada una hora afegirem la carbassa, pelada i tallada a daus, la col, la cansalada i el sagí.
  3. A punt d'apagar el foc hi posarem la botifarra.
  4. Servirem amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra.
-Podem afegir unes patates a l'olla a l'hora de posar la carbassa.
-Amb la cansalada grassa podem fer una pilota i afegir-la a la olla amb la carbassa.

Penseu que aquesta recepta ve de lluny, ja la trobem, i molt similar, als primers receptaris escrits en català*, malgrat la carbassa que avui mengem va arribar a Europa vinguda d'Amèrica, es coneixia una varietat de cucurbita asiàtica o africana anomenada lagenaria, de peregrí o vinatera, de color verd, amb una forma característica que la feia adient com a recipient per guardar líquids.

*En poso un exemple del LLibre d'aparellar de menjar. "Carabaçes, si vols dar de bones carabaçes, sien bé parades e fets-ne teylades primes e sien lavades. E vàyan en la ola e perbulen. Quant seran perbulides, trets-les de le olla e premet-les bé de le aygua entre II tayladors (plats). E ayats de la carn en altre olla e gire'n en aquel sabrer. E cougue-y de la carn qui sia grassa ab les carabaçes e de le cansalada, e sien bé manades. E tasta de sal. E sien cuytes ab molt grex. E sien bé guardades de fum. E cant vos parran cuytes, lexats-les estar. E puys fets-ne escudeles, ab del formatge qui hi sie ras dessús. "


BIBLIOGRAFIA

  • Palau, P. La cuina del Pirineu català. Més de 100 propostes de cuina de muntanya. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. (2001).
  • Llibre d'aparellar de menjar. Edició de Joan Santanach. Receptaris històrics de cuina catalana. Set portes. Editorial Barcino. Barcelona (2015).
  • Cortés, M. La masia a la Catalunya central. Evolució, tipologies i espais. Cultura popular 13. Farell Editors. San Vicenç de Castellet (2018).
  • Torres, J. La vida a pagès. Feines, festes i cuina. Cultura popular 11. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. (2017).

dimecres, 13 d’octubre del 2021

MOLINS B DE GUST


Torna la mostra gastronòmica Molins B de gust en la seva 6a edició

Del 15 al 31 d’octubre la gastronomia tindrà de nou un paper destacat a Molins de Rei. 46 establiments diferents participaran en les dues activitats de promoció del sector de la restauració local agrupades a l’entorn de la marca Molins B de Gust

Molins B de Gust es consolida com la cita de referència de la gastronomia local. Durant més de dues setmanes, els establiments de restauració de Molins de Rei oferiran el millor de les seves cuines en dues activitats diferents.

Per un costat, desprès de l’inici de la pandèmia causada pel COVID19, es recuperarà la mostra al carrer que tindrà lloc el 15, 16 i 17 d’octubre amb 14 estands diferents ubicats a la plaça de la Llibertat, ocupant més espai per poder esponjar el recinte i mantenir millor les distàncies de seguretat, aplicant així totes les mesures necessàries que marca el PROCICAT. 

Els restauradors oferiran tapes de la mostra i platets de menú als estands en un entorn millorat i trobarem també com en les altres edicions l’original camioneta de la DAMM on podrem degustar l’oferta gastronòmica de la mostra amb la seva genuïna cervesa. 

També hi haurà un servei de bar i un estand de la DO Penedès amb una molt bona varietat de vins per tastar. T

No faltarà un espai chill-out on la música en viu en seguirà sent una de les protagonistes en aquest esdeveniment.

Posteriorment, des del 18 i fins el 31 d’octubre, 32 bars i restaurants participaran a la mostra gastronòmica oferint tapes i/o menús en els seus establiments. El preu de la tapa amb la canya o quinto serà de 3 euros i el preu dels menús estarà entre els 20 i els 36 euros. Per tant, es mantenen els preus de l’edició anterior i s’augmenta el nombre d’establiments participants.

Per promocionar Molins B de Gust els organitzadors han previst una campanya de difusió que preveu cartells, fulletons, adhesius identificadors, falques de ràdio i continguts en webs i xarxes socials. Tenen com a objectiu de l’activitat potenciar la variada i de qualitat oferta gastronòmica de Molins de Rei, i  atreure persones i famílies de l’entorn per posicionar la vila com a destí de turisme gastronòmic.

  • Del 15 al 17 d’octubre a la Plaça de la Llibertat. 
  • Als restaurants de la Vila des del 18 al 31 d’octubre. Alguns dels restaurants participants: Can Tintorer, Arenes, Baccus, Calasanz, Diana, El Tast, La Peni...

Tota la info a #molinsbdegust 

dimarts, 21 de setembre del 2021

LES GRANDS BUFFETS REBEN EL PREMI ZE AWARDS 2021

Les Grands Buffets rep a París el Premi especial del jurat Ze Awards 2021 atorgat per la prestigiosa revista Zepros als millors restaurants de França


Sala Doré

Aquest 2021 Les Grands Buffets també ha estat distingit amb el Guinness World Records per la col·lecció de formatges més gran del mon, amb més de 111 varietats que es pot degustar en un restaurant. 

Les Grands Buffets ha rebut a Paris el Premi Especial del Jurat Ze Awards del 2021, amb motiu de la cerimònia anual de lliurament de premis de la prestigiosa Revista Zepros, que distingeix els millors restauradors de França.

El premi que va ser lliurat per la Sra. Dominique Loiseau, Presidenta del Jurat 2021 juntament amb el President del Grup, Bernard Loiseau, ha estat motivat pel dinamisme de Les Grands Buffets que ha invertit i transformat durant els llargs mesos de tancament administratiu, degut a la pandèmia de Covid19, convertint el restaurant en una icona a nivell mundial amb l'ambició de fer arribar el luxe d'una manera accessible a tots els públics, oferint un ampli repertori dels plats més representatius de la cuina tradicional francesa. 

S'ha atorgat per primera vegada, un vuitè premi, el favorit del jurat, a Les Grands Buffets que ha estat guanyador, per unanimitat, amb aquesta distinció especial per la quantitat d'inversions realitzades durant la crisi del Covid19 amb més de 5 milions d'euros invertits, per la creació, en particular, de la sala Doré Jean de la Fontaine i l'Espai Glacier. 


Espai Glacier


La Sala Doré i L'Espai Glacier: Els dos nous espais de Les Grands Buffets 

"Le Salon Doré" dedicat a Jean de la Fontaine, i decorat amb pintures inspirades en l'obra de Jean-Baptiste Oudry, l'il·lustrador de les seves faules durant el segle XVIII, ha estat inaugurat aquest mes de juliol de 2021.

Jean de la Fontaine està considerat com un important poeta i dramaturg francès, molt conegut per escrits tan famosos com la faula de La cigarra i la formiga. La guineu i la cigonya, o El moliner, el seu fill i l'ase.

Aquesta sala amb capacitat per a 74 comensals, disposa de cinc canelobres de bronze, vidre i or, 18.000 fulles d'or i uns mobles d'una elegància excepcional. És fruit de la feina dels companys dels Ateliers de França, familiaritzs amb les tècniques de renovació del patrimoni francès, inclosos els castells de Versalles i Chambord, així com l'hotel de l'Armada.

A "l'Espace Glacier", dos professionals ofereixen especialitats casolanes de gelat seguint la tradició dels grans clàssics com les copes de gelat: Pêche Melba, Poire Belle Hélène, Coupe Mont Blanc, Coupe Colonel, els Profiterols a la xocolata, l'Irish Coffee, etc. acompanyat per un Chantilly casolà.


Creat el 1989 per Jane i Louis Privat, el restaurant Les Grands Buffets de Narbona, es troba a només 1h de la frontera amb Catalunya. Es pot arribar en cotxe i en els trens d'Alta Velocitat de Renfe-SNCF. Acull cada any prop de 360.000 comensals dels quals més de 50.000 són del nostre país.

Les Grands Buffets ha enriquit la seva prestigiosa carta oferint nous plats dignes de les taules més grans, com ara: El Canard au Sang, plat de gran estima per a Louis Privat, emblemàtica recepta presentada i desenvolupada davant els ulls dels comensals, respectant el ritual ancestral dels Maîtres Canardiers. Els cuiners de Les Grands Buffets van ser formats especialment pel Consulat des Canardiers de Rouen. Un verdader espectacle.

La Llebre a la Royale, una altra joia de la gastronomia francesa, inspirada en una recepta de segle XIX, també es pot tastar a Les Grands Buffets, així com el Foie gras escalfat en el seu brou de ceps, una de les receptes més refinades, que completa un menú cada vegada més gourmet.


Preus - Les Grands Buffets 2021 

• Adults - 42.90 €
• Els nens d'entre 6 i 10 anys - 21,40 €
• Menors de 5 anys - Gratuït

Per a més informació: https://www.lesgrandsbuffets.com/ca

dilluns, 20 de setembre del 2021

SA I VEGÀ DES DE L'ESMORZAR

Per arrencar el dia de la manera més saludable amb un esmorzar 100% vegetal, Viena edita aquest llibre de Marta Castells, professora de cuina natural i saludable, que ha revisat els principals ingredients de l’esmorzar i els ha adaptat, d’una manera senzilla i imaginativa, a una dieta vegana.

Habitualment, ens llevem amb presses i esmorzem sense pensar-nos-hi gaire. D’altra banda, els que trien menjar vegetarià o vegà es troben que l’esmorzar és l’àpat més complicat del dia, perquè costa trobar com omplir l’entrepà o buscar alternatives per no avorrir-se de menjar sempre el mateix.

En aquest llibre trobareu un recull de receptes i propostes, saludables i de ràpida elaboració, per preparar un esmorzar deliciós amb ingredients 100% vegetals, de fàcil digestió, que en comptes d’aportar calories buides a la dieta, estan plens de nutrients per arrencar el dia de la manera més saludable.


Autor: Marta Castells
Títol :Sa i vegà des de l'esmorzar
Col·lecció: Milfulls
Número de la col·lecció: 33
Nombre d'edició: 1a
Data de publicació: setembre del 2021
ISBN: 978-84-17998-68-4
Pàgines: 128
Enquadernació: rústica amb solapes i guardes
PVP: 15.00 €



diumenge, 25 de juliol del 2021

LA SOBRASSADA I ALTRES EMBOTITS DE MALLORCA-SES ILLES KM 0


Quan parlem d'embotits i de Mallorca el primer que ens ve al cap és la sobrassada però, no està clar que s'elaborés per primer cop a l'illa, ni que fos vermella originàriament, en tot cas una mica negra si s'utilitzava la tècnica del fumat,  o s'afegia garum de vi, ni que sigui l'unic embotit que s'elabora en aquest indret, encara que, n'és el més representatiu i una de de les estrelles gastronòmiques illenques.

L'origen dels embotits es perd pels territoris de l'Orient Mitjà quan sorgeix la necessitat de crear una fòrmula per la conservació dels aliments, conservats en sal o fumats. Es possible que els fenicis contribuiren a introduir la cria del porc per allà on desembarcaven perquè era un aliment que els agradava molt però, com ja he explicat en altres ocasions, els verdaders xarcuters de la història van ser els romans, amantíssims d'aquestes saboroses menges, que van aprendre a confeccionar-les dels seus veïns, els grecs, que abans que ells ja elaboraven botifarres de sang.

La primera cita que es coneix on apareix el nom d'aquest embotit és d'un text de l'any 1403 on el rei Martí I de Catalunya-Aragó (1356-1410) demana a un tal mossèn Gil, majordom del seu primogènit, llavors rei de Sicília, uns productes de l'illa: "Entès havem que vós servits de maiordom al rey de Sicilia [...] per què us pregam e manam que'ns trametats d'aquexes viandes que aquí se apperellen, és a saber: ventos de socera, sobressades, verines, salsici, andoles, quasi cavalls e andoses".

De Sicília a València, un dels principals ports de la mediterrània, camí de Mallorca, així sembla que va ser gràcies a l'important comerç marítim que tenia lloc cap el segle XV entre les terres de l'est i de l'oest de la Corona d'Aragó. A l'arxiu d'una família de mercaders italians, establerts a la ciutat de València, els Datini de Prato, pels vols de la mateixa època, queda reflectida la compra de dues sopresate, per cert, a un preu elevadíssim, la qual cosa justificaria la poca presència de l'embotit en els documents de l'època.

També Enrique de Villena en su Tratado de arte de cortar del cuchillo o Arte cisoria (1423) en fa una referència quan descriu les tècniques per trinxar diferents aliments i, cita: "vientres de puerco adobados, tripas rellenas, morcillas longanizas y sopresadas".

Segons l'Alcover-Moll el mot prové de la paraula soprassata, nom d'una especialitat italiana feta amb carn de porc que recorda al salami, però que s'assembla més a la carn i xua menorquina que a la sobrassada en sí. En aquest mateix diccionari es defineix la sobrassada (fem) com un farciment de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre vermell, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gruixut. És un producte típic de les Balears que s'ha estès al continent, sobretot al País Valencià, on s'anomenen també Marines o Tàrbenes, com el poble repoblat per mallorquins, arran de l'expulsió dels moriscos, el segle XVII i on encara usen l'article salat. 

En castellà li diuen "sobrasada" mot pres del català.

No tenim la resposta definitiva per saber exactament on es va preparar sobrassada per primera vegada, hi ha diverses teories i defensors, però la possibilitat que l'origen siguin les terres de la península itàlica és versemblant. Joan Coromines, un altre filòleg, no hi està del tot d'acord. Ho corrobora Bruno Migliorini, un gran coneixedor de la llengua i la cultura italianes. En aquelles dates Sicilia es trobava sota domini catalano-aragonès i sobta que la paraula no aparegui en la documentació italiana fins 150 anys després. En el seu diccionari etimològic recull la definició de soprassata com: "una especie de salume fatto colla testa, i muscoli de le zampe e le cotenne del maiale".

Parlar de sobrassada, i altres embotits, obliga a fer referència a les tradicionals matances documentades a principis del segle XIV, però que possiblement es remuntin  a un període més antic, amb el parentesi, clar, del temps de dominació musulmana. Seguint els preceptes d'alguns escriptors agraris romans i amb poques variacions, la carn dels porcs se sala i poca cosa més. Les primeres elaboracions de que tenim notícia (1407) són les butiffarres que es fan amb la sang de l'animal que són de consum quasi immediat i un clar antecedent dels botifarrons.

Als inventaris d'època medieval apareixen quarts o meitats senceres d'animal, bacons i carn salada. Llull, per exemple, mai parla, en els seus escrits, d'altres productes fruit de les matances. Sovinteixen, això sí, les olles per contenir sagí o saïm, el greix per cuinar amb clares connotacions religioses.

La primera menció a la sobressada, pròpiament dita, la trobem a principi del segle XVI. Entre els bens de Joan Desmas hi ha: "una dotzena de sobrassades, tres blanchs, una llangonissa i una olla de sagí plena" (1506). A partir d'aquest moment la sobrassada i altres preparacions (bisbes, avaries, blancs, poltrú) comencen a aparèixer amb certa freqüència entre les preparacions del porc. 

Poc a poc la sobrassada va adquirint un gran prestigi i cap el segle XVII s'incorpora a la cuina amb receptes com la sobrassada amb mel. El millor animal per a confeccionar-les és el porc negre mallorquí, negrot, no gaire alt, amb grans orelles caigudes i alimentat amb figues i ordi (els que s'alimenten amb aglans són exportats a Catalunya).

El característic color vermell que li proporciona el pebre vermell o pebre bord com l'anomenen a l'illa, constitueix un dels seus trets distintius més diferenciador, és l'unic embotit dels Països de parla catalana que l'incorpora, però els processos d'assimilació culinaris no són mai d'avui per demà, les primeres sobrassades, evidentment, no incorporaven aquesta espècie vinguda d'Amèrica després del descobriment del continent. Cap el 1600 encara no es fa servir, sí més no, només com ornament. Les primeres evidències són del darrer terç del XVII. A un inventari d'espècies del convent de Sant Bonaventura de Lluchmajor, trobem la primera menció: "...5 lliures de pebre vermell..."(1691).





Altres embotits

Es poden fer servir diferents criteris per classificar els embotits: de carn, que a la vegada poden ser purs, quan estan fets només d'una espècie animal o de mescla quan estan compostos per més d'una, de visceres, i de sang. Una altra manera de diferenciar-los depèn de la consistència que presenten: durs, tous o de pasta o, pel color: negres, vermells o blancs, si s'han preparat amb sang, pebre vermell o l'absència d'ambdós.

No obstant la classificació més acceptada és la que els diferencia pel procés d'elaboració en crus, quan només ha estat sotmés a l'adob i al pastat abans d'omplir els budells que els contenen, exemples en són les salsitxes i les botifarres; curats quan a més es deixen madurar i assecar, com la sobrassada entre altres; i cuits quan són sotmesos a la cocció en aigua a temperatura elevada (de 70 a 95º), com els botifarrons, el camallot, la varia... El curat va ésser, en els seus orígens, una tècnica de conservació derivada de la saladura. Alguns d'aquests embotits poden ser a més a més fumats. A finals de l’any 1993, la qualitat i tradició de la sobrassada, va ser reconeguda mitjançant la concessió d’un dels màxims distintius de qualitat, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Els testimonis de les normes de preparació d'embotits en els llibres de receptes de cuina de Mallorca són escassos. Algunes referències com el Receptari de cuina del segle XVIII de Fra Jaume Martí (1788) detalla com elaborar blanquets amb cervells de porc o d'anyell, preparacions fora de l'àmbit exclusiu de les matances.

Haurem d'esperar a l'obra de S'Arxiduc, com se l'anomena a l'illa. Lluís Salvador d'Austria-Toscana (1847-1915) va passar llargues temporades a Mallorca i va deixar una extènsa obra sobre les Illes. A Die Balearen descriu el ritual i les normes a seguir a la festa de matances i ens proporciona diverses receptes dels diferents tipus d'embotits, composició, mètodes d'elaboració, etc, tot i que a les descripcions s'aprecien forces errors de procediment. Destaca la importància del saïm i la sobrassada dins la cuina mallorquina. L'averia negra, el camallot (camaiot) embolcallada amb la pell de la cuixa, les botifarres, el botifarrons...tots bullits al calderó, una gran olla plena d'aigua salada.

Per fer la sobrassada, segueix S'Arxiduc, es fa servir la carn magre més grassa, picada, i condimentada amb sal i pebre bo. S'embuteix en budells grossos i prims que llavors s'anomenen llonganisses. 

Ses illes Km0

Ses Illes Km0 és una iniciativa catalano-mallorquina, amb un clar objectiu, donar a conèixer i fer més proper tot allò que s'elabora a les Illes. És un projecte d'una certa antiguitat, de més de vint anys que amb el confinament motivat per la pandèmia ha vist la llum. Tot i que a Catalunya es valoren molt els prductes illencs, alguns, al menys per a mi, eren desconeguts, con les averies o les llonganisses de sobrassada. 

Gràcies al gastrònom Jaume Fàbrega que ens fa cinc cèntim de totes aquestes suculentes menges, en tenim una mica més de coneixement. Us reprodueixo alguns fragments d'una publicació que el mestre ha confegit especialment pels amics de #Sesilleskm0.

La llonganissa de sobrassada és un embotit difícil de trobar a Catalunya. És un embotit fresc que es fa amb xua fresca de porc (cansalada), carn magra de porc, pebre vermell, sal i pebre bo (pebre negre). Embotida en budell prim, és ideal per fregir o fer a la brasa. També serveix per cuinar: macarrons, calamars farcits, llegums, ous trencats, etc. Té un gust franc i equilibrat de greix i carn frescos i el característic pebre bord (pebre vermell) de tap de Cortí, propi de Mallorca.

El botifarró es fa amb carn magra de porc, papada, sang i espècies (pebre bo, pebre de Jamaica, clavell, canyella i pebre bord coent). És com una botifarra negra prima, en format petit, però de gust més especiat. És deliciós menjat cru simplement amb pa o amb pa amb tomàquet. També es fa a la brasa.

La varia negra és el nom que porta a Mallorca la botifarra negra (i en el seu cas blanca) gruixuda. Similar al bull, bisbe, peltruc catalans. Embotit en un budell de porc gruixut, es fa amb carn magra, papada, sang, sal, pebre bo, canyella, nou moscada i pebre bord coent. El picat de la carn és més gruixut que en el botifarró, i permet apreciar tots els matisos gustatius. De gust aromàtic, càlid i intens.  És deliciós amb tomàquet, en entremesos…També aporta un gust deliciós a diversos plats: faves ofegades, fideus, llegums…

El camallot escrit correntment “camaiot”, per la fonètica de la pronunciació, és un dels més importants embotits dels Països Catalans i un competidor avantatjat d’un embotit italià similar, el zampone. Fet amb carn magra, papada, sal, pebre bo, canyella, clavell, nou moscada i pebre bord coent. La seva característica, que el fa únic, és que s’embolcalla amb cotna de porc i no amb budell. Originàriament amb el pernil davanter desossat. Presenta una forma compacta i ovalada, i un cosit a mà. Deliciós per menjar amb pa amb tomàquet. Té les mateixes aplicacions culinàries que la varia negra: fregit, al forn, faves, guisats, arrossos, fideus, farciment de calamars i altres ingredients, etc.

I la sobrassada, #sobrassadaimés el gran embotit de Mallorca que ha donat la volta al món. Feta amb xuia (cansalada), carn, pebre bord de Tap de Cortí, sal, pebre bo i budell natural. N’hi ha de primes i de gruixudes, de tendres i de velles, que poden arribar a l’any de maduració. Deliciosa per menjar untada sobre una llesca de pa o una torrada, millor calenta. Insubstituïble en tota mena de plats: arrossos, macarrons, guisats de llegums, faves, amb mel, en suquet, en truita, ous ferrats, ous remenats o ous al plat, frits de menuts, etc. També és deliciosa en panades i diversos farcits, com per exemple de calamars.




BIBLIOGRAFIA

  • Contreras, A. Pinya, A. La sobrassada de Mallorca, cuina i cultura. Consell de Mallorca, 2000.
  • Fàbregas, J. La cuina de Mallorca. El gall editor. Pollença 2006.
  • Fàbregas, J. Embotits mallorquins Km0. Article facilitat per Ses Illes Km0.

WEBGRAFIA

divendres, 9 de juliol del 2021

GUIA DE LES FRUITES D'ESTIU

L’estiu ens obsequia amb fruites extraordinàries! 

Són fruites arrelades a la nostra cultura alimentària i, fins i tot, a la nostra història. Moltes són genuïnament mediterrànies. 

Les rebem de tot el litoral, des d’Almeria fins a Tarragona, passant per Cartagena i Alacant, i també de l'interior, de l’Aragó, de Lleida i de Girona, sense oblidar les comarques de Barcelona. 

Cireres, préssecs i nectarines, melons i síndries, peres, prunes, figues i raïm...aromes, colors i sabors meravellosos i tradicionals. El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) ens presenta una petita guia on podem descobrir les principals fruites que trobarem al mercat des de finals de primavera fins a principis de tardor.

Les principals varietats, els seus orígens i els moments òptims per al seu consum, són també en aquesta guía.

Viurem l’estiu amb bona fruita i sempre #DeTemporadaMillor


#DeTemporadaMillor

Més saludable, Més saborós De temporada, Millor!

Nespra o micaco, és la primera fruita de pinyol de la primavera. La temporada d’aquesta arriba fins a principis d’estiu. El principal origen d’aquesta fruita és Alacant, se'n fan de boníssims a Callosa d'en Sarria on es poden veure les plantacions per tota la vall.

La cirera és una fruita captivadora que agrada a grans i petits, pel seu sabor únic, per la textura inconfusible, la forma graciosa que té i, alhora, còmoda per al seu consum. A nivell nutricional és interesantíssima, és molt rica en antioxidants que ajuden a mantenir la pell i les articulacions en òptim estat. Les varietats més primerenques arriben el mes d’abril i la seva temporada s’allarga fins a final de juny. Ens arriben de diversos orígens, com les de la Ribera de l’Ebre, les de Tarragona i de diferents zones del Baix Llobregat. És també molt valorada les cireres que arriben des de l’Aragó i d’Extremadura. 

Les prunes de la varietat Mirabolà, petites amb tons groguencs i sangunis, obre la temporada d’aquesta fruita a mitjans de primavera. És una varietat autòctona del Baix Llobregat. La seva temporada dura fins a principis d’estiu. D’aquesta pruneta, diuen els experts que "és dolça fins al pinyol". Les varietats de pruna es van succeint fins el mes de setembre. Són de diferents colors, mides i orígens com la Clàudia, de tons verds i especialment dolça, o bé la Japonesa de color groc.

Maduixa. La temporada comença a ple hivern. A mitjans de gener i febrer és quan arrenca amb força la campanya de maduixes de Huelva. Les maduixes andaluses s’allarguen fins al març. La temporada de la maduixa del Maresme comença el mes d’abril i es prolonga fins al juny. 

Figues i Figaflors. La figa és una fruita carismàtica, dolça, aromàtica i mediterrània. Cap a finals d’agost, arriba al mercat una de les varietats més estimades a casa nostra, la coll de dama l’origen de les quals més valorat són les terres d’Alguaire, al Segrià. A Barcelona també hi ha zones on se'n produeixen. Una altra varietat habitual que trobem als mercats és la colar, de mida més grossa i que prové, sobretot, del Camp d’Elx, a Alacant. La temporada de figues, si la climatologia ho permet, s'allarga fins l’octubre. Des de mitjans de primavera, fins a principis d’estiu arriben al mercat les primeres figaflors (primera florida d’algunes figueres). Alacant és una gran zona productora d’aquesta fruita. Les figaflors són més lleugeres de sabor que les figues.

Peres d’estiu. A l’estiu gaudim de diferents varietats de peres, les Castell o de Sant Joan, petites, alegres, cruixents i dolces però que són de temporada molt curta i arriben tot just a mitjans de juny. A partir de juliol, trobem als mercats la pera ercorlina i, a ple estiu la pera llimonera, la de Lleida amb Denominació d'Origen Protegida, molt dolces, gustoses i de carn blanca i granulosa al paladar. També de Lleida, ens arriba els mesos d’agost i setembre la pera blanquilla, de pell fina i verda, llisa i brillant. La seva carn és molt sucosa. 

Melons i sindries

Una de les primeres varietats que obre la temporada de meló, cap a mitjans de maig, és el Gàl.lia que ens arriba des de Cadis. Una mica més tard ja trobem les varietats rodones i de mida més petita com els Cantalup, que a França els mengen sovint a les amanides i, el mes de juny arreu arriben els més valorats i molt nostres, els melons Pell de Gripau.

Cantalup de Charentais: són melons d’estiu petits i rodons, no superen el kg de pes. El Charentais o meló francès és la varietat més freqüent del tipus Cantalup a les nostres fruiteries i mercats. Té la carn ataronjada i la seva pell és d’un verd alegre i clar. El distingireu fàcilment per les vetes regulars que creuen la pell d’un extrem a l’altre. És molt dolç i especialment aromàtic. 

Gàl.lia: petit i rodó, és una varietat molt aromàtica i dolça. Té la pell fina, per això es pot aprofitar molt bé la seva polpa. La intensitat del seu color indica el punt de maduresa. El ben groc és el més bo! 

Pinyonet Pell de Gripau: aquest meló de pell de color verd fosc i brillant, conegut simplement com a Pell de Gripau, és el més popular i consumit a casa nostra. Pot arribar a pesar fins a 4 kg. La seva polpa és blanca, ferma i cruixent, i el sabor, delicat i suau. En els pigments ataronjats es concentra la vitamina A. Obren la temporada a finals de primavera i arriben d’Almeria, de Múrcia, de Castella-La Manxa. A Lleida i Tarragona també hi ha producció d’aquesta fruita.

Síndria. La síndria és la fruita mé famosa de l’estiu. El seu consum és proporcional a la temperatura, com més calor fa, més en menges. Les primeres síndries arriben a mitjans de primavera des d’Almeria. Progressivament al mercat trobem les síndries de tot el litoral, especialment, Múrcia i País Valencià. Des de fa quasi una dècada, s’han popularitzat de manera extraordinària les varietats sense llavors. Són síndries de molta qualitat, de polpa molt cruixent i de dolçor intensa i agradable. Una altra característica és que es conserven molt bé. La temporada de síndria es prolonga tot l’estiu. 





Raïm Moscatell, varietat de raïm genuïnament mediterrània. La seva temporada és curta, va de finals d’agost fins principi d'octubre. El principal productor és Alacant. De tonalitats daurades quan madura, destaca pel seu aroma i la seva dolçor inconfusibles. 

Nabius. Si bé és cert que disposem d’aquesta petita fruita durant tot l’any, la seva temporada natural a la Península comença el mes de maig i s’estén fins a mitjans del mes d’agost. 

Albercoc. A principis del mes de maig, arrenca la temporada d’albercoc, fruita de pinyol totalment primaveral. Les varietats més primerenques són de carn blanca i ens arriben sobretot de Múrcia i València. A mesura que avança la temporada, se sumen els albercocs de Tarragona i de Lleida. Entre les varietats més conegudes tenim els tipus orange i el galta roja, que recorda la pell de les galtes rosades d’un nadó. Molt rics en vitamina A, essencial per al bon estat de la vista, la pell i els ossos.

Els préssecs, amb les seves diferents varietats, constitueixen una de les fruites icòniques de l’estiu. Tot i que les varietats primerenques arriben a mitjans de primavera, és a partir de Sant Joan quan és plena temporada de préssecs i nectarines. S’allarga durant tot l’estiu fins a les varietats tardorenques que arriben ben entrat el mes de setembre, com el préssec de Calanda. El préssec pla o paraguaià és un dels més populars i consumits. Té forma aixafada, la seva carn és blanca i suau i, es caracteritza pel seu sabor realment exquisit. Altres varietats són: el préssec vermell o d’aigua, vermell per fora i de carn groga i sucosa; el préssec de vinya, groc per dins i per fora, aromàtic i de carn consistent; i el préssec blanc o gavatxo, de carn blanca i sucosa. Els principals orígens d’aquestes fruites són Lleida i Aragó.



dijous, 8 de juliol del 2021

CERVESES MAGNA DE SAN MIGUEL I LES "CIUDADES MAGNÍFICAS"




Cerveses Magna de San Miguel presenta a Barcelona "Ciudades Magníficas", acció que busca dinamitzar l'hostaleria i el comerç local.

La campanya durarà fins a final de mes (juliol 2021) i participaran més de 200 bars i 100 botigues de Barcelona, ​​Bilbao, Burgos, Lleida i Màlaga. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del Gremi de Restauració de Barcelona, ​​mostra el compromís de la marca amb la cultura local i el teixit comercial.

La iniciativa tindrà lloc durant tot el mes de juliol no només a la Ciutat Comtal, sinó també a Bilbao, Burgos, Lleida i Màlaga.

Amb l'acció "Ciudades Magníficas", la prestigiosa marca cervesera busca transmetre aquesta actitud positiva que tant la caracteritza i potenciar la connexió emocional amb l'hostaleria i el comerç local i, empènyer l'etapa de recuperació després de l'impacte de la pandèmia a l'economia i l'oci . 

"Cerveses San Miguel es compromet a donar suport i reforçar el teixit comercial de la nostra ciutat per seguir creixent junts", ha destacat Carlos Olivares, és per això que, "Ciudades Magníficas" ens convida a trobar-nos a aquests bars i botigues que donen vida als nostres carrers i avingudes, que tanquen les històries més sorprenents que són part del nostre dia a dia i, que mantenen les nostres ciutats sempre vibrants i plenes d'activitat. 

Amb "Ciudades Magníficas" la marca vol dirigir-se als cervesers inquiets, aquells que sempre busquen despertar el seu costat més viu i alimentar el seu inconformisme, que gaudeixen de la seva ciutat i li treuen el màxim partit, buscant noves experiències que els enriqueixin i inspirin. 

Més de 200 bars i restaurants i 100 botigues 

Més de 200 bars i un centenar de botigues de Barcelona, ​​Bilbao, Burgos, Lleida i Màlaga han volgut sumar-se a aquesta campanya, contribuint així a que la seva ciutat sigui més MAGNÍFICA que mai. El primer pas de l'acció comença als bars magnífics de cada ciutat on, al demanar una de les cerveses de la gamma Magna de San Miguel, s'activa la possibilitat de guanyar diferents premis vinculats a les botigues que hi col·laboren. A través d'un PINCODE (codi numèric destacat en l'etiqueta), s'accedeix a través del web a una selecció de productes exclusius d'aquests establiments. L'objectiu és crear sinergies entre bars i comerços que contribueixin a reforçar el teixit comercial de la ciutat.

L'acció "Ciudades Magníficas" té una pàgina web per a cada ciutat (en el cas de Barcelona és www.ciudadesmagnificas.es/barcelona) i també amb abundant material de comunicació en els establiments participants, amb l'objectiu que els ciutadans puguin identificar aquells locals que participen en aquesta iniciativa. 

La marca ha triat el Poble Espanyol per a la presentació de la campanya. Ha estat un esdeveniment exclusiu on Carlos Olivares, director comercial Zona Barcelona de Grup Mahou San Miguel, juntament amb el president del Gremi de Restauració de Barcelona, ​​Roger Pallarols, ens han donat tots els detalls de la iniciativa. 

L'esdeveniment, ha estat amanit amb un tast de cerveses Magna que han maridat amb els exclusius platets i tapes elaborades amb productes de temporada i de proximitat, signades per la xef Susana Aragó, del Cèntric Gastro.

dimecres, 7 de juliol del 2021

INNBREW-THE BREWERS CONVENTION

Albert Vilardell de Biolúpulus i Mikel Rius a la presentació per la premsa
 que s'ha celebrat a Brew Wild Barcelona 

Del 22 al 24 de juliol, La Farga de l’Hospitalet acull la 1a edició de la InnBrew, The Brewers Convention, un esdeveniment que neix de la mà de Beer Events, empresa impulsora del Barcelona Beer Festival i del Barcelona Beer Challenge, amb l'objectiu de convertir-se en el punt de trobada i de referència del sector professional de la cervesa tant de Catalunya i la resta de l'Estat Espanyol com del Sud d'Europa. 

Aquest esdeveniment ha estat creat per satisfer les necessitats de les empreses dedicades al sector de la cervesa, en un moment en el que, d'una banda el sector craft està en plena expansió i creixement, i d'altra banda, la conjuntura provocada per la pandèmia ha frenat les expectatives i els objectius de molts. 

Aquesta primera convenció es presenta com l'evolució del Barcelona Beer Festival  Pro segons els seus propis organitzadors, Mikel Rius i Joan Fiol. Després de la cancel·lació en 2020 del Barcelona Beer Festival a causa de la pandèmia del COVID19 i la falta de dates concretes per a la celebració aquest any d'aquest esdeveniment multitudinari, volien, d'alguna manera, poder donar resposta a les necessitats del sector i, ho fan amb aquest nou esdeveniment exclusivament de perfil professional. 

Segons Mikel Rius, la InnBrew sorgeix precisament en aquests moments, com a reflex de la maduresa del sector cerveser d'aquest país, on els professionals  puguin assistir per formar-se i per fer negocis, com ja succeeix en altres països. 

El projecte, efectivament, es nodreix de l'experiència del Barcelona Beer Festival Pro, però sens dubte, neix amb una personalitat pròpia, i amb la clara vocació de convertir-se en l'esdeveniment professional més important del sector cerveser artesà al nostre país. Cal recordar que en l'edició de 2019 -l'última que es va celebrar del BBF Pro-, va rebre a més de 1.500 professionals acreditats. 

Per aconseguir ser un autèntic punt de trobada pel creixement professional del sector cerveser, la InnBrew s'articula en tres eixos: 
  • La InnShow, que serà pròpiament dita la zona d'exposició, amb els representants de productes i serveis per a les cerveseres.
  • Les InnTalks, el programa de formació i debat que convidarà a la reflexió als assistents.
  • La InnMeet, que recorrerà tota la convenció ja que es pretén que el Networking sigui tractat transversalment en totes les accions. 

La InnBrew és l'evolució del Barcelona Beer Festival Pro, un esdeveniment que després de sis anys des de la seva creació aposta per mantenir-se com la trobada professional més important del país, per això, aposta per independitzar-se del Barcelona Beer Festival i aportar la seva pròpia identitat. 

L'espai compta amb 35 llocs d'exposició de marques de fabricants, distribuïdors i associacions que són una autèntica radiografia del sector. De fet, en el BBF Pro del 2019 la zona expositiva comptava amb 32 i, en 2016, només amb 12. 

Les empreses amb lloc expositor a la InnShow, de visita imprescindible són: 

  1. Agrovin, equipament per a l'elaboració de cervesa, des de la sala de cocció i celler, fins a l'embotellament. Amb àmplia Xarxa de servei tècnic i postvenda per tot l'Estat.
  2. Brew&Hub a Còrdova és una instal·lació innovadora. Proporcionen un espai on els cervesers poden distribuir les seves cerveses amb tots els controls de qualitat i garanties que es defineixen després de més de 125 anys en el sector. 
  3. Molina for Brewers, empresa que ajuda a desenvolupar nous productes, oferint les marques més reconegudes d'ingredients d'especialitat per a l'elaboració de les millors cerveses amb un servei de qualitat. 
  4. Biolupulus. Productors de llúpol local de màxima qualitat i lliure de traces de productes químics. Un producte ideal per a produir cerveses artesanes d'alta qualitat. 
  5. EasyBräu. La Divisió de TMCI Padovan dedicada a la cervesa artesana. 
  6. Wild Goose Canning. Dissenya i construeix sistemes flexibles d'enllaunat i embotellat de begudes artesanals que s'expandeixen amb el teu negoci. Pioners dels primers sistemes d'ompliment artesanal.
  7. Casttle Malting. És l'empresa productora de maltes més antiga de Bèlgica, creada en 1868. Ofereixen una àmplia gamma de maltes de Qualitat Premium per a qualsevol cervesa. 
  8. InterMaltaCraft . Amb més de 40 anys d'experiència en el sector, és un dels proveïdors de maltes de primera qualitat més destacats del país. 
  9. Asociación Española de Técnicos de Cerveza y Malta . Associació tècnica de caràcter privat, sense ànim de lucre, constituïda per a la promoció, gestió, foment i defensa dels interessos comuns de tots els seus membres.
Si alguna cosa distingeix i diferència la InnBrew del BBFPro és el pes de la formació i la voluntat de divulgació. Tindran cabuda, principalment, en les InnTalks que es presentaran en diversos espais del certamen i albergaran formacions, ponències i taules rodones amb debats de reflexió en diversos formats, des de les dinàmiques TED-Talks, de tot just 20-30 minuts, on els ponents han d'exposar les seves ponències de manera concisa i molt dinàmica, als debats de 90 minuts, on la reflexió, el diàleg i la interacció amb els participants seran els protagonistes. 

L'objectiu és que la InnBrew es converteixi en el punt de reunió anual on descobrir noves tendències, formar-se, reflexionar i, en definitiva, créixer professionalment tant a nivell individual com empresarial. 

En el marc de les InnTalks, l'escenari principal albergarà en horaris matutins, les Brew&Hub Talks i les AETCM Talks, ponències inspiracionals i formatives per a professionals de la cervesa. Tindran el format TED-Talks, per la qual cosa seran molt àgils, dinàmiques i en format breu, per a donar cabuda a més contingut.

També se celebraran en aquest espai, però en horari vespertí, els debats i taules rodones en les quals podran participar activament els assistents. Entre els ponents de les Brew&Hub Talks, a destacar noms de la talla Giovanni Campari, de Biomerieux, que vindrà amb una ponència titulada "Els pilars fonamentals per a una cervesera d'èxit"; el xef Fran Vicente i el Manager del Brew&Hub de Mahou San Miguel Javier Aldea, que parlaran de "La Cervesa en l'Alta Cuina"; o la Cristina Sáez, de B&B, que exposarà una ponència sobre "Noves Tendències: begudes fermentades de baix o zero contingut alcohòlic". Són només tres exemples d'un nodrit programa de conferències i ponències destinades al creixement professional dels cervesers. 

Seran tres dies frenètics i molt nutritius, on també es podrà escoltar, per exemple, a la xef Ada Parellada parlant sobre els "Reptes de la cervesa Artesana en la restauració"; a Joan Montasell Colomer (Lallemand), versant sobre "El llevat sec o líquid i les 10 coses que tot cerveser hauria de conèixer"; a Fernando Gómez (Wild Goose ), exposant la seva ponència sobre la "Gestió d'oxigen dissolt en envasos de begudes"; a Beatriz Carvalho (Amazing Brewmastery Brewing Consultancy) amb "L'evolució dels ingredients cervesers"; a Andreas Hauri (Bucher Unipektin ) parlant sobre la durabilitat de la cervesa; o a Santiago Fernández (BWT Iberica ), explicant la importància de l'aigua en la cervesa.

També en aquest espai, el divendres a la tarda, se celebrarà la Primera Trobada d’Associacions de Fàbriques Elaboradores de Cervesa Artesana de la Península i, que agrupa a les principals entitats de l’Estat: GECAN (Catalunya), EGE Euskal Garagardo Elkartea Basque Beer (Euskadi), AECAI (estatal), Cerveseres Valencianes (Valencia) i l’Associació de Cervesers Artesans de Mallorca. Es tracta d'una gran novetat, ja que per primera vegada es reuniran les principals associacions de cervesa artesana amb la finalitat de debatre com treballar els punts en comú, com organitzar-se i com mostrar-se unides davant les administracions, conservant la idiosincràsia de cada entitat. 

Una altra de les branques importants de les InnTalks seran els WorkShops, que se celebraran en un altre espai reservat per als expositors, i que tindran una capacitat per a un màxim de 8 assistents. Seran espais on els fabricants i elaboradors podran presentar les seves novetats a través de tallers més participatius i interactius, en els quals els assistents tindran també un paper important. 

L’InnMeet és la tercera branca de la InnBrew que té vocació de ser transversal en tot el certamen.

L’InnMeet, de fet, és un continu teixit de connexió creat per a fomentar els vincles professionals i maximitzar el nombre de contactes; cada assistent tindrà accés a una eina en línia des de la qual podrà contactar amb els altres professionals assistents que siguin del seu interès, sol·licitar-los una reunió i elaborar-se la seva pròpia agenda. 

La idea és que hi hagi diversos espais reservats perquè, precisament, les empreses i els cervesers puguin conèixer-se i entaular-se en reunions interprofessionals, amb la seva pròpia dinàmica. Zones reservades on les principals associacions de productors tindran un punt de trobada per a donar-se a conèixer. 

En aquesta edició, a més, perquè els assistents puguin estar millor connectats i conèixer o connectar amb la resta de participants, i tenir informació al minut sobre el certamen, s'ha posat en marxa una App exclusiva (disponible per a Android i IOS). Es tracta d'una eina imprescindible perquè tots els assistents puguin treure el màxim profit de la seva participació a la InnBrew. Permet tant conèixer les novetats d'expositors, com estar al corrent dels continguts de les ponències, taules rodones, etc. A més, permetrà als usuaris contactar directament amb els ponents i amb els expositors.

El Premi Steve Huxley. L'any 2019, el Barcelona Beer Festival va crear el Premi Steve Huxley a tota una trajectòria, amb l'objectiu d'enaltir la figura de persones que treballen pel món de la cervesa. Una distinció que no podia rebre un altre nom que el de Steve Huxley (Liverpool, 1950 – Barcelona 2015) divulgador, agitador, inspirador, conegut com a pare del sector cerveser artesà del país. 

En la primera edició, el reconeixement va ser per a Carlos Rodríguez d’Ales Agullons, impulsor i organitzador, juntament amb Montse Virgili, de la Mostra de la Cervesa Artesana de Mediona. En la segona edició, el guardó va ser per a l’Albert Barrachina (Art Cervesers), estudiós i divulgador de la cervesa (Cervesa en català), una de les persones que més ha contribuït al desenvolupament de l'anàlisi sensorial i del tast de cerveses. Enguany, en la seva tercera edició, el nom del o de la professional mereixedor/a del premi Steve Huxley es donarà a conèixer en el marc de la InnBrew (divendres, 14h).

Aquest 2021, el jurat del Steve Huxley ha estat format per 137 professionals del sector, triats per la seva trajectòria de sobrat reconeixement. Els membres del jurat són els que van presentar 47 candidatures al premi. Posteriorment, es van seleccionar de tots ells a només sis aspirants al títol, els sis amb més suports. Els candidats enguany al Premi Steve Huxley són: 

● Guillem Laporta (Homo Sibaris), defensor i divulgador de la cerveses artesanes, fent una gran feina en tots els nivells. Sempre actiu, des dels inicis en Humulus Lupulus, Cerveteca fins a Homo Sibaris.
●Montserrat Virgili (Ales Agullons), alma mater de la Fira de Mediona i pilar fonamental en el projecte Ales Agullons. Precursora de la GECAN i tot un referent del sector. 
● Boris de Fondes (Boris Brew), per la seva important emprenta en les cerveseres artesanes espanyoles, tant des de l'àmbit formatiu com en el de creació de cerveses. 
● Manuel Baltasar (Biercab), el "somriure de la craft" gràcies als seus anys de bon fer darrere de la barra, per posar a la Barcelona craft en el mapa de l'univers cerveser. 
● Salvador Marimon (Install Beer), fundador d’Humulus Lupulus, persona clau en el desenvolupament inicial del moviment microcerveseries. 
●Andrew Dougall (Cerveses Dougall’s), pioner i veterà cerveser, de qualitat innegable, creador d'una de les millors cerveses del país, feta en un entorn rural. 


A La Farga de L’Hospitalet. C/ de Barcelona, 2
Els 22, 23 i 24 de juliol del 2021 
Horaris: Dijous i divendres de 10 a 18h i dissabte de 10 a 15h.

dijous, 6 de maig del 2021

LA MILLOR CUINA DE MENORCA


Meravellosament editat per Viena edicions, el cuiner Josep Borràs i el seu fiil, en Damià—poeta, novel·lista, traductor i també gastrònom— ens conviden a seure a la taula de qualsevol cuina de l’illa per assaborir un centenar i mig de plats únics i inclassificables, que contribueixen a engrandir el valor d’aquesta inoblidable cuina tradicional.

De la Caldera a l’oliago, de l’aguiat als frits, passant per les oranes, els cocs, els flaons, les formatjades i, per descomptat, la cèlebre maonesa... Des de fa segles, la cuina de Menorca ha estat farcida d’olors i sabors molt variats, fruit de la seva privilegiada situació enmig de la Mediterrània.

Els mítics plats de l’Hotel Sevilla i del restaurant Rocamar, del port de Maó. Pilotes de cap-roig, d'aranya o de rascla, Crespellines, Panadera de cigala, de llagosta o de llomanto, Faves ofegades....

Aquí us deixo un tast.

Salsa maonesa 

La Salsa maonesa, feta a la manera tradicional (és a dir, emprant només els vermells dels ous) és molt delicada i se tria fàcilment (sobretot, si se vol fer servir com a base d’altres salses). És per això que actualment de vegades se sol afegir també el blanc de l’ou a la salsa, cosa que la fa més estable i més suau. 
Vet aquí la fórmula, original

• 2 vermells d’ou • 400 cc d’oli d’oliva de 0,4° molt refinat • el suc de 1/2 llimona (o 1 cullerada de vinagre) • sal 

És molt important que els ous siguin ben frescos. Separau els blancs dels ous i els refusau. Posau els vermells dins un morter (o dins un bol) amb un pessic de sal i el suc de llimona (o el vinagre). Ho remenau bé amb un batedor de varetes (o la mà del morter) per fondre la sal. Llavors hi anau afegint l’oli en rajolinets molt petits mentres ho remenau amb les varetes en un moviment constant de rotació, sempre en el mateix sentit (si no, i segons marca la tradició, la maonesa se vos triarà). A mesura que la salsa es vagi lligant, anau augmentant la quantitat d’oli en cada rajolinet que hi posau fins que l’hagueu emprat tot. Si la salsa vos ha quedat molt espessa, la podeu alleugerir amb una culleradeta d’aigua molt freda que lligareu anant molt vius. Si, en canvi, veis que la salsa se vos triarà, hi deixau de posar oli, hi abocau una culleradeta d’aigua molt freda i ho remenau amb molta energia. Si se lliga, continuau amb l’oli. Si no heu pogut evitar que es triés, agafau una molla de pa sense crosta de la mida d’una nou, la remullau amb llet, l’escorreu i la posau dins un altre morter. Picau la molla amb la mà de morter i hi afegiu una culleradeta de la salsa triada. Ho remenau com s’ha explicat més amunt fins que es lligui, hi afegiu una altra culleradeta de salsa i anau fent així fins que acabeu la salsa i l’oli. Si en batre la molla de pa amb la primera cullerada de salsa no aconseguiu lligar-la, és millor que comenceu una salsa nova amb un vermell i, quan la tingueu feta, hi aneu afegint la salsa tallada en culleradetes i sense deixar de remenar-la.

(Fragment de La millor cuina de Menorca, de Josep Borràs i Damià Borràs, Viena Edicions, març del 2021)

Col·lecció: Milfulls
Número de la col·lecció: 32
Nombre d'edició: 1a
Data de publicació: Abril del 2021
ISBN: 978-84-17998-48-6
Format: 16 x 26 cm
Pàgines: 176
Enquadernació: Rústica cosida amb solapes
PVP: 18