L'octubre és el mes de veremar la carbassa, també toca sembrar i així assegurar-se la bona marxa de l'economia de la masia. Si la collita és bona, en especial la de la xeixa (blat tendre, varietat antiga menys productiva però més digestiva) els pagesos poden fer pa tot l'any i alhora vendre uns quants quilos que els proporciona uns guanys per fer estalvis.
L'octubre també és el mes que toca recollir tot el que resta pels camps abans no comencin les primeres gelades de la tardor, hortalisses, remolatxes, carbasses destinades a l'alimentació del bestiar i d'altres varietats objecte de funcions tan peculiars com farcir coixins, per decorar la cuina o per fer-li ofrena a la Verge del Roser que celebra el seu dia el 7 d'octubre. També és el moment de recollir el blat de moro o dacsa, a vegades encara sense acabar de madurar i tot, llavors s'apilaven sobre el blat, al graner, en espera que fossin òptims pel consum. Es feia el mateix amb síndries i melons i algunes hortalisses com el pebrot.
És el moment de proveir el rebost de conserves i confitures, finiquitar les olles de confitat que s'han anat consumint durant l'estiu tot esperant la propera matança del porc, encorralar el bestiar que durant el bon temps ha estat pasturant en llibertat i la tornada a casa de tots els que havien estat treballant lluny de la masia.
La masia o casa pairal que es refereix només a l'edifici on viuen les persones i té diverses dependències, s'ha de diferenciar del mas que és una explotació agrària que compta amb bosc, terres adscrites, conreus i pastures que va començar a desenvolupar-se en època medieval a Catalunya, al País Valencià on pren el nom d'alqueria, possessió a Mallorca i lloc a Menorca.
 |
| Vianda de carbassa |
Fem una vianda de carbassa. Aquesta paraula, com bé diu en Pep Palau al seu llibre La cuina del Pirineu català, editat per Farell, té diferents significats. Si bé a França "viande" es refereix a tot allò relacionat amb la carn, a pagès, la vianda és el que menjaven cada dia els habitants d'alta muntanya, tota la verdura que sortia de l'olla, això sí, amb patates.
Ingredients (recepta de Pep Palau)
- 1/2 gallina
- Pit de xai
- Ossos d'espinada salats
- Dos talls de cansalada grassa
- 1/2 carbassa
- Dues fulles de col
- Una botifarra negra
- Una bola de sagí
- Posarem la gallina, el xai i els ossos en una olla amb aigua, al foc.
- Passada una hora afegirem la carbassa, pelada i tallada a daus, la col, la cansalada i el sagí.
- A punt d'apagar el foc hi posarem la botifarra.
- Servirem amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra.
- Palau, P. La cuina del Pirineu català. Més de 100 propostes de cuina de muntanya. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. (2001).
- Llibre d'aparellar de menjar. Edició de Joan Santanach. Receptaris històrics de cuina catalana. Set portes. Editorial Barcino. Barcelona (2015).
- Cortés, M. La masia a la Catalunya central. Evolució, tipologies i espais. Cultura popular 13. Farell Editors. San Vicenç de Castellet (2018).
- Torres, J. La vida a pagès. Feines, festes i cuina. Cultura popular 11. Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet. (2017).
