L’estiu ens obsequia amb fruites extraordinàries!
Són fruites arrelades a la nostra cultura alimentària i, fins i tot, a la nostra història. Moltes són genuïnament mediterrànies.
Les rebem de tot el litoral, des d’Almeria fins a Tarragona, passant per Cartagena i Alacant, i també de l'interior, de l’Aragó, de Lleida i de Girona, sense oblidar les comarques de Barcelona.
Cireres, préssecs i nectarines, melons i síndries, peres, prunes, figues i raïm...aromes, colors i sabors meravellosos i tradicionals. El Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Mercabarna (AGEM) ens presenta una petita guia on podem descobrir les principals fruites que trobarem al mercat des de finals de primavera fins a principis de tardor.
Les principals varietats, els seus orígens i els moments òptims per al seu consum, són també en aquesta guía.
Viurem l’estiu amb bona fruita i sempre #DeTemporadaMillor
#DeTemporadaMillor |
Més saludable, Més saborós De temporada, Millor!
Nespra o micaco, és la primera fruita de pinyol de la primavera. La temporada d’aquesta arriba fins a principis d’estiu. El principal origen d’aquesta fruita és Alacant, se'n fan de boníssims a Callosa d'en Sarria on es poden veure les plantacions per tota la vall.
La cirera és una fruita captivadora que agrada a grans i petits, pel seu sabor únic, per la textura inconfusible, la forma graciosa que té i, alhora, còmoda per al seu consum. A nivell nutricional és interesantíssima, és molt rica en antioxidants que ajuden a mantenir la pell i les articulacions en òptim estat. Les varietats més primerenques arriben el mes d’abril i la seva temporada s’allarga fins a final de juny. Ens arriben de diversos orígens, com les de la Ribera de l’Ebre, les de Tarragona i de diferents zones del Baix Llobregat. És també molt valorada les cireres que arriben des de l’Aragó i d’Extremadura.
Les prunes de la varietat Mirabolà, petites amb tons groguencs i sangunis, obre la temporada d’aquesta fruita a mitjans de primavera. És una varietat autòctona del Baix Llobregat. La seva temporada dura fins a principis d’estiu. D’aquesta pruneta, diuen els experts que "és dolça fins al pinyol". Les varietats de pruna es van succeint fins el mes de setembre. Són de diferents colors, mides i orígens com la Clàudia, de tons verds i especialment dolça, o bé la Japonesa de color groc.
Maduixa. La temporada comença a ple hivern. A mitjans de gener i febrer és quan arrenca amb força la campanya de maduixes de Huelva. Les maduixes andaluses s’allarguen fins al març. La temporada de la maduixa del Maresme comença el mes d’abril i es prolonga fins al juny.
Figues i Figaflors. La figa és una fruita carismàtica, dolça, aromàtica
i mediterrània. Cap a finals d’agost,
arriba al mercat una de les varietats
més estimades a casa nostra, la coll
de dama l’origen de les quals més valorat són les
terres d’Alguaire, al Segrià. A Barcelona també hi ha zones on se'n produeixen. Una altra varietat
habitual que trobem als mercats és la colar, de mida
més grossa i que prové, sobretot, del Camp
d’Elx, a Alacant. La temporada de figues,
si la climatologia ho permet, s'allarga fins l’octubre. Des de mitjans de primavera, fins a principis d’estiu arriben al mercat les primeres figaflors (primera florida d’algunes figueres). Alacant és una gran zona productora d’aquesta fruita. Les figaflors són més lleugeres de sabor que les figues.
Peres d’estiu. A l’estiu gaudim de diferents varietats de peres, les Castell o de Sant Joan, petites,
alegres, cruixents i dolces però que són de temporada molt curta i arriben tot just a mitjans de juny. A partir de juliol, trobem als mercats la pera ercorlina i, a ple estiu la pera llimonera, la de Lleida amb Denominació d'Origen Protegida, molt dolces, gustoses i de carn blanca i granulosa al paladar.
També de Lleida, ens arriba els mesos d’agost i setembre la pera blanquilla, de pell fina i verda, llisa i brillant. La seva carn és molt sucosa.
Melons i sindries
Una de les primeres varietats
que obre la temporada de meló, cap a mitjans de maig, és el Gàl.lia que ens arriba des de Cadis. Una mica més tard ja trobem les varietats rodones i de mida més petita com els Cantalup, que a França els mengen sovint a les amanides i, el mes de juny arreu arriben els més valorats i
molt nostres, els melons Pell de Gripau.
Cantalup de Charentais: són melons d’estiu petits i rodons, no superen
el kg de pes. El Charentais o meló francès és la varietat més
freqüent del tipus Cantalup a les nostres fruiteries i mercats.
Té la carn ataronjada i la seva pell és d’un verd alegre i clar.
El distingireu fàcilment per les vetes regulars que creuen la
pell d’un extrem a l’altre. És molt dolç i especialment aromàtic.
Gàl.lia: petit i rodó, és una
varietat molt aromàtica i dolça. Té la pell fina, per això es
pot aprofitar molt bé la seva polpa. La intensitat del seu
color indica el punt de maduresa. El ben groc és el més bo!
Pinyonet Pell de Gripau: aquest meló de pell de color verd fosc i brillant, conegut
simplement com a Pell de Gripau, és el més popular i
consumit a casa nostra. Pot arribar a pesar fins a 4 kg. La
seva polpa és blanca, ferma i cruixent, i el
sabor, delicat i suau. En els pigments ataronjats es concentra
la vitamina A. Obren la temporada a finals
de primavera i arriben d’Almeria, de Múrcia, de Castella-La Manxa. A Lleida i Tarragona també
hi ha producció d’aquesta fruita.
Síndria. La síndria és la fruita mé famosa de l’estiu. El seu consum és proporcional a la temperatura, com més calor fa, més en menges. Les primeres síndries arriben a mitjans de primavera des d’Almeria. Progressivament al mercat trobem les síndries de tot el litoral, especialment, Múrcia i País Valencià. Des de fa quasi una dècada, s’han popularitzat de manera extraordinària les varietats sense llavors. Són síndries de molta qualitat, de polpa molt cruixent i de dolçor intensa i agradable. Una altra característica és que es conserven molt bé. La temporada de síndria es prolonga tot l’estiu.
Raïm Moscatell, varietat de raïm genuïnament mediterrània. La seva temporada
és curta, va de finals d’agost fins principi d'octubre. El principal productor és
Alacant. De tonalitats daurades
quan madura, destaca pel seu
aroma i la seva dolçor inconfusibles.
Nabius.
Si bé és cert que disposem d’aquesta petita fruita durant tot l’any, la
seva temporada natural a la Península comença el mes de maig i s’estén
fins a mitjans del mes d’agost.
Albercoc. A principis del mes de maig, arrenca la temporada d’albercoc, fruita de
pinyol totalment primaveral. Les varietats més primerenques són de
carn blanca i ens arriben sobretot de Múrcia i València. A mesura que
avança la temporada, se sumen els albercocs de Tarragona i de Lleida.
Entre les varietats més conegudes tenim els tipus orange i el galta
roja, que recorda la pell de les galtes rosades d’un nadó. Molt rics en vitamina A, essencial per al bon estat de la vista, la pell i els ossos.
Els préssecs, amb les seves diferents varietats, constitueixen una de les fruites icòniques de l’estiu. Tot i que les varietats primerenques arriben a mitjans
de primavera, és a partir de Sant Joan quan és plena
temporada de préssecs i nectarines. S’allarga durant tot
l’estiu fins a les varietats tardorenques que arriben ben
entrat el mes de setembre, com el préssec de Calanda. El préssec
pla o paraguaià és un dels més populars i consumits. Té forma aixafada, la seva carn és blanca i suau i, es caracteritza pel
seu sabor realment exquisit. Altres varietats són: el préssec vermell o d’aigua, vermell per fora i de carn groga i sucosa; el préssec
de vinya, groc per dins i per fora, aromàtic i de
carn consistent; i el préssec blanc o gavatxo,
de carn blanca i sucosa. Els principals orígens
d’aquestes fruites són Lleida i Aragó.