Meravellosament editat per Viena edicions, el cuiner Josep Borràs i el seu fiil, en Damià—poeta, novel·lista, traductor i també gastrònom— ens conviden a seure a la taula de qualsevol cuina de l’illa per assaborir un centenar i mig de plats únics i inclassificables, que contribueixen a engrandir el valor d’aquesta inoblidable cuina tradicional.
De la Caldera a l’oliago, de l’aguiat als frits, passant per les oranes, els cocs, els flaons, les formatjades i, per descomptat, la cèlebre maonesa... Des de fa segles, la cuina de Menorca ha estat farcida d’olors i sabors molt variats, fruit de la seva privilegiada situació enmig de la Mediterrània.
Els mítics plats de l’Hotel Sevilla i del restaurant Rocamar, del port de Maó. Pilotes de cap-roig, d'aranya o de rascla, Crespellines, Panadera de cigala, de llagosta o de llomanto, Faves ofegades....
Aquí us deixo un tast.
Salsa maonesa
La Salsa maonesa, feta a la manera tradicional (és a dir, emprant només els vermells dels ous) és molt delicada i se tria fàcilment (sobretot, si se vol fer servir com a base d’altres salses). És per això que actualment de vegades se sol afegir també el blanc de l’ou a la salsa, cosa que la fa més estable i més suau.
Vet aquí la fórmula, original.
• 2 vermells d’ou • 400 cc d’oli d’oliva de 0,4° molt refinat • el suc de 1/2 llimona (o 1 cullerada de vinagre) • sal
És molt important que els ous siguin ben frescos. Separau els blancs dels ous i els refusau. Posau els vermells dins un morter (o dins un bol) amb un pessic de sal i el suc de llimona (o el vinagre). Ho remenau bé amb un batedor de varetes (o la mà del morter) per fondre la sal. Llavors hi anau afegint l’oli en rajolinets molt petits mentres ho remenau amb les varetes en un moviment constant de rotació, sempre en el mateix sentit (si no, i segons marca la tradició, la maonesa se vos triarà). A mesura que la salsa es vagi lligant, anau augmentant la quantitat d’oli en cada rajolinet que hi posau fins que l’hagueu emprat tot. Si la salsa vos ha quedat molt espessa, la podeu alleugerir amb una culleradeta d’aigua molt freda que lligareu anant molt vius. Si, en canvi, veis que la salsa se vos triarà, hi deixau de posar oli, hi abocau una culleradeta d’aigua molt freda i ho remenau amb molta energia. Si se lliga, continuau amb l’oli. Si no heu pogut evitar que es triés, agafau una molla de pa sense crosta de la mida d’una nou, la remullau amb llet, l’escorreu i la posau dins un altre morter. Picau la molla amb la mà de morter i hi afegiu una culleradeta de la salsa triada. Ho remenau com s’ha explicat més amunt fins que es lligui, hi afegiu una altra culleradeta de salsa i anau fent així fins que acabeu la salsa i l’oli. Si en batre la molla de pa amb la primera cullerada de salsa no aconseguiu lligar-la, és millor que comenceu una salsa nova amb un vermell i, quan la tingueu feta, hi aneu afegint la salsa tallada en culleradetes i sense deixar de remenar-la.
(Fragment de La millor cuina de Menorca, de Josep Borràs i Damià Borràs,
Viena Edicions, març del 2021)
Col·lecció: Milfulls
Número de la col·lecció: 32
Nombre d'edició: 1a
Data de publicació: Abril del 2021
ISBN: 978-84-17998-48-6
Format: 16 x 26 cm
Pàgines: 176
Enquadernació: Rústica cosida amb solapes
Número de la col·lecció: 32
Nombre d'edició: 1a
Data de publicació: Abril del 2021
ISBN: 978-84-17998-48-6
Format: 16 x 26 cm
Pàgines: 176
Enquadernació: Rústica cosida amb solapes
PVP: 18
