La Marina Baixa, comarca costanera valencianoparlant del País Valencià, coneguda gastronòmicament per les seves fàbriques de xocolata a La Vila Joiosa, els nespres de Callosa d'en Sarrià i per la suggestiva Mostra de Cuina Marinera que s'organitza cada any, ha perdut, en bona part, per la indústria turística, dues de les activitats econòmiques que la caracteritzaven: l'agricultura i la pesca. En els últims deu anys la superfície agrícola de la Marina s'ha reduït gairebé a la meitat i només representa un 3% de l'activitat econòmica de la zona. I els ports d'Altea i La Vila on desembarcaven milers de quilos de sardina, pop, roger, rascassa i cranc entre moltes altres espècies, han passat a tenir més importància com a ports esportius que com pesquers, juntament amb el de Benidorm.
És a Benidorm i en concret a La Cala, on vaig tenir el plaer de viure-hi un quant temps, que es troba un jaciment ben curiós, el Tossal de la Cala. Durant dècades es va creure que les restes de la Cala es remontaven al segle IV ane i eren exclusivament d'origen iber, però després de sotmetre a un rigorós estudi les ceràmiques i altres elements com ossos, vidres i ferros recollits en antigues campanyes d'excavació, s'han trobat fragments que pertanyien a vaixelles militars i tot una sèrie de peces pròpies de la cultura culinària romana i no ibèrica.
Recentment un estudi de la Universitat d'Alacant a càrrec de la professora Feliciana Sala Sellés, data aquest jaciment 300 anys més tard del que es creia, al segle I ane, i sembla que va ser utilitzat per contingents militars durant la República Romana, quan el general Sertori es va rebel·lar contra el dictador Sila, impost pel Senat, combatent amb els seus soldats des de Hispània. El Castellum o fortí formava part d'una cadena d'enclaus militars costaners ubicats a les dues comarques de La Marina.
José Belda que va ser el primer en excavar el turó l'any 1944 va establir la presència de dos nivells, un més antic que pertanyia al bronze i un situat al damunt i més potent amb materials dels segles II i I ane.
L'any 1965 i després que la construcció d'una carretera i un mirador arrasés part del jaciment, en Miquel Tarradell, catedràtic d'arqueologia a les Universitats de València i Barcelona, i Alejandro Ramos van realitzar una nova campanya establint una cronologia dels segles II i I ane.
En una nova campanya l'any 1984, aquesta d'urgència perque s'anava a construir una urbanització, en Francisco Garcia Hernandez va trobar un únic nivell arqueològic.
Enric Llobregat amb els informes de les excavacions anteriors va confirmar que es tractava d'un poblat ibèric destruït o abandonat cap el segle I ane, degut a l'absència total de ceràmica Terra Sigillata.
Diversos problemes amb la interpretació de les troballes, com restes de peveters atribuits a la deesa Tanit o ceràmiques gregues i catagineses dels segles IV i III ane respectivament i la dificultat de relacionar el Tossal amb els altres quatre jaciments ibers situats al seu voltant, va fer pensar a Belda en la posibilitat que el Tossal fos un santuari, i un altre investigador i catedràtic d'arqueologia de la Universitat d'Alacant, Lorenzo Abad va interpretar que el jaciment era una necròpolis.
És a Benidorm i en concret a La Cala, on vaig tenir el plaer de viure-hi un quant temps, que es troba un jaciment ben curiós, el Tossal de la Cala. Durant dècades es va creure que les restes de la Cala es remontaven al segle IV ane i eren exclusivament d'origen iber, però després de sotmetre a un rigorós estudi les ceràmiques i altres elements com ossos, vidres i ferros recollits en antigues campanyes d'excavació, s'han trobat fragments que pertanyien a vaixelles militars i tot una sèrie de peces pròpies de la cultura culinària romana i no ibèrica.
Recentment un estudi de la Universitat d'Alacant a càrrec de la professora Feliciana Sala Sellés, data aquest jaciment 300 anys més tard del que es creia, al segle I ane, i sembla que va ser utilitzat per contingents militars durant la República Romana, quan el general Sertori es va rebel·lar contra el dictador Sila, impost pel Senat, combatent amb els seus soldats des de Hispània. El Castellum o fortí formava part d'una cadena d'enclaus militars costaners ubicats a les dues comarques de La Marina.
José Belda que va ser el primer en excavar el turó l'any 1944 va establir la presència de dos nivells, un més antic que pertanyia al bronze i un situat al damunt i més potent amb materials dels segles II i I ane.
L'any 1965 i després que la construcció d'una carretera i un mirador arrasés part del jaciment, en Miquel Tarradell, catedràtic d'arqueologia a les Universitats de València i Barcelona, i Alejandro Ramos van realitzar una nova campanya establint una cronologia dels segles II i I ane.
En una nova campanya l'any 1984, aquesta d'urgència perque s'anava a construir una urbanització, en Francisco Garcia Hernandez va trobar un únic nivell arqueològic.
Enric Llobregat amb els informes de les excavacions anteriors va confirmar que es tractava d'un poblat ibèric destruït o abandonat cap el segle I ane, degut a l'absència total de ceràmica Terra Sigillata.
Diversos problemes amb la interpretació de les troballes, com restes de peveters atribuits a la deesa Tanit o ceràmiques gregues i catagineses dels segles IV i III ane respectivament i la dificultat de relacionar el Tossal amb els altres quatre jaciments ibers situats al seu voltant, va fer pensar a Belda en la posibilitat que el Tossal fos un santuari, i un altre investigador i catedràtic d'arqueologia de la Universitat d'Alacant, Lorenzo Abad va interpretar que el jaciment era una necròpolis.
Recepta del llibre La Marina Baixa, L'Alcalatèn, Guías gastronómicas de la Comunitat Valenciana. Plats de les cuineres: Olatz Bernaola i Vicenta Cano de La Capella (Altea)
Ingredients:
- 4 filets de lluç (a la Marina aquest arròs es típic amb rogers)
- 320 grs d'arròs bomba
- 1,5 l de brou de peix
- 250 grs de bajoca plana
- 200 grs de carabassa
- 1 ceba
- 1 pebrot verd
- 3 tomàquets sense pell
- 2 nyores
- 1 all
- Julivert
- Oli d'oliva verge extra i sal
- Safrà
Preparació:
- Prepareu una picada amb la polpa de les nyores rehidratada, l'all i una mica de julivert.
- Fregiu els talls de peix en oli d'oliva verge extra i reserveu-los.
- En aquest mateix oli sofregiu les mongetes i la carabassa, tot seguit afegiu la ceba picada, el pebrot tallat a bocins i passats uns minuts, poseu-hi els tomàquets i la picada.
- Quan tot sigui ben sofregit, afegiu l'arròs i uns quants brins de safrà. Ho saleu molt escasament i ho barregeu tot bé.
- Afegiu el brou i coeu a foc viu 10 minuts.
- Incorporeu el peix, baixeu el foc i espereu uns 5 o 6 minuts més.
- Tasteu de sal.
- Apagueu el foc i deixeu reposar un parell de minuts.
Bibliografia sobre el jaciment:
- Bayo, S. (2010): El yacimiento ibérico de "El Tossal de la Cala". Nuevo estudio de los materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavaciones de José Belda y Miquel Tarradell, Serie Trabajos de Arqueología del MARQ, 1, Alicante.
- García, F. (1986): El yacimiento ibérico del Tossal de la Cala (Benidorm), Memoria de Licenciatura defendida en la Universidad de Alicante, MARQ: ttp://www.marqalicante.com/contenido/genericas/El%20yacimiento%20iberico%20del%20Tossal%20de%20la%20Cala%201986.pdf
- Tarradell, M. (1985): "El poblat ibèric del Tossal de la Cala de Benidorm. Notes d'excavació", Fonaments, V, Barcelona, pp. 113-127.
- Llobregat, E. (1972) : Contestania Ibérica, Alicante, p. 61.
- www.ua.es.
