FLAM DE VAINILLA

El flam és una de les postres de llet més populars a Catalunya i m'atreviria a dir, arreu del món. També se'n fan de salats, sobretot a les Terres de l'Ebre i al Maestrat, amb brou, tallat a daus un cop fred i acompanyant pilotilles a la sopa de Nadal. A la Catalunya Nord pren el nom de pa d'ous (pain d'oeufs) i es fa en un motlle allargat.

Fenicis, grecs i romans ja en menjaven. D'quests últims ens ha arribat una recepta en llatí. L'anomenaven tyropatinam, barrejaven ous, llet i mel, l'amanien amb pebre i acompanyava plats salats. Considerat molt saludable, el poeta Venancius Fortunatus (536-610) el cita a la seva obra.

En temps quaresmals es generalitza, sobretot entre frares i capellans, davant la prohibició de menjar carn. 

Del Llibre de Sent Soví, receptari més antic conservat en llengua catalana, en reproduim una recepta de llet malcuita:
"Si vols fer llet malcuita espessa, posa-la al foc, e mit-hi ous e un poc de pa, e mena-la. E quan deurà bullir, lleva-la tost del foc e fe'n escudelles".

La paraula flam, el català la pren del francès, flan i té relació amb flaó, pastís d'època medieval amb llet quallada.


Pa d'ou (recepta d'Eliana Thibaut)

Ingredients:

• 1 litre de llet de vaca
• 200 grs de sucre + 60 pel motlle
• 8 ous
• Perfum: una pell de taronja o de llimona o un canonet de canyella o una tavella de vainilla o 6 cullerades d'anís

 Preparació:

1. El courem al forn a 200º uns 45 minuts, per tant, mentre preparem el flam, el preescalfarem. Necessitarem un motlle de 20 cm de diàmetre per uns 10 cm d'alçada, a Catalunya solen ser acanalats, o bé 6 o 7 d'individuals de forma troncocònica.
2. Per a fer el caramel, poseu en un pot el sucre amb unes gotetes d'aigua. 
3. Bulliu la llet amb el sucre i com que el perfumarem amb la vainilla, la posem també amb la llet a bullir. L'haureu de tallar verticalment i extreure'n les llavors de dins amb un ganivet ben esmolat. Un cop apagueu el foc ho deixeu infusionar uns minuts.
4. Batiu els ous i els afegiu la llet, sense deixar de remenar. Ho coleu i ho repartiu entre les flameres o motlle.
5. Poseu-ho al forn, al bany maria, penseu que el flam mai ha de bullir.
6. Deixeu refredar i serviu. Podeu acompanyar-lo amb nata.

Bibliografia

• Anònim. Llibre de Sent Soví. Edició a cura de Joan Santanach. Col·lecció Set Portes nº1. Barcino Editorial. Barcelona 2014.
• Thibaut, E. La cuina tradicional de la Catalunya Nord, els vins del Rosselló. Col·lecció El Cullerot nº 13 Cossetània Edicions. Valls 2002.
• Fàbrega, J. L'essència de la cuina catalana. Comanegra. Barcelona 2013.

ARRÒS CALDÓS DE PRIMAVERA-EL TOSSAL DE LA CALA

La Marina Baixa, comarca costanera valencianoparlant del País Valencià, coneguda gastronòmicament per les seves fàbriques de xocolata a La Vila Joiosa, els nespres de Callosa d'en Sarrià i per la suggestiva Mostra de Cuina Marinera que s'organitza cada any, ha perdut, en bona part, per la indústria turística, dues de les activitats econòmiques que la caracteritzaven: l'agricultura i la pesca. En els últims deu anys la superfície agrícola de la Marina s'ha reduït gairebé a la meitat i només representa un 3% de l'activitat econòmica de la zona. I els ports d'Altea i La Vila on desembarcaven milers de quilos de sardina, pop, roger, rascassa i cranc entre moltes altres espècies, han passat a tenir més importància com a ports esportius que com pesquers, juntament amb el de Benidorm.

És a Benidorm i en concret a La Cala, on vaig tenir el plaer de viure-hi un quant temps, que es troba un jaciment ben curiós, el Tossal de la Cala. Durant dècades es va creure que les restes de la Cala es remontaven al segle IV ane i eren exclusivament d'origen iber, però després de sotmetre a un rigorós estudi les ceràmiques i altres elements com ossos, vidres i ferros recollits en antigues campanyes d'excavació, s'han trobat fragments que pertanyien a vaixelles militars i tot una sèrie de peces pròpies de la cultura culinària romana i no ibèrica.

Recentment un estudi de la Universitat d'Alacant a càrrec de la professora Feliciana Sala Sellés, data aquest jaciment 300 anys més tard del que es creia, al segle I ane, i sembla que va ser utilitzat per contingents militars durant la República Romana, quan el general Sertori es va rebel·lar contra el dictador Sila, impost pel Senat, combatent amb els seus soldats des de Hispània. El Castellum o fortí formava part d'una cadena d'enclaus militars costaners ubicats a les dues comarques de La Marina.

José Belda que va ser el primer en excavar el turó l'any 1944 va establir la presència de dos nivells, un més antic que pertanyia al bronze i un situat al damunt i més potent amb materials dels segles II i I ane.

L'any 1965 i després que la construcció d'una carretera i un mirador arrasés part del jaciment, en Miquel Tarradell, catedràtic d'arqueologia a les Universitats de València i Barcelona, i Alejandro Ramos van realitzar una nova campanya establint una cronologia dels segles II i I ane.

En una nova campanya l'any 1984, aquesta d'urgència perque s'anava a construir una urbanització, en Francisco Garcia Hernandez va trobar un únic nivell arqueològic.

Enric Llobregat amb els informes de les excavacions anteriors va confirmar que es tractava d'un poblat ibèric destruït o abandonat cap el segle I ane, degut a l'absència total de ceràmica Terra Sigillata.

Diversos problemes amb la interpretació de les troballes, com restes de peveters atribuits a la deesa Tanit o ceràmiques gregues i catagineses dels segles IV i III ane respectivament  i la dificultat de relacionar el Tossal amb els altres quatre jaciments ibers situats al seu voltant, va fer pensar a Belda en la posibilitat que el Tossal fos un santuari, i un altre investigador i catedràtic d'arqueologia de la Universitat d'Alacant, Lorenzo Abad va interpretar que el jaciment era una necròpolis.

Recepta del llibre La Marina Baixa, L'Alcalatèn, Guías gastronómicas de la Comunitat Valenciana. Plats de les cuineres: Olatz Bernaola i Vicenta Cano de La Capella (Altea)

Ingredients: 

• 4 filets de lluç (a la Marina aquest arròs es típic amb rogers)
• 320 grs d'arròs bomba
• 1,5 l de brou de peix
• 250 grs de bajoca plana
• 200 grs de carabassa
• 1 ceba
• 1 pebrot verd
• 3 tomàquets sense pell
• 2 nyores
• 1 all
• Julivert
• Oli d'oliva verge extra i sal
• Safrà

Preparació:

1. Prepareu una picada amb la polpa de les nyores rehidratada, l'all i una mica de julivert. 
2. Fregiu els talls de peix en oli d'oliva verge extra i reserveu-los.
3. En aquest mateix oli sofregiu les mongetes i la carabassa, tot seguit afegiu la ceba picada, el pebrot tallat a bocins i passats uns minuts, poseu-hi els tomàquets i la picada. 
4. Quan tot sigui ben sofregit, afegiu l'arròs i uns quants brins de safrà. Ho saleu molt escasament i ho barregeu tot bé.
5. Afegiu el brou i coeu a foc viu 10 minuts.
6. Incorporeu el peix, baixeu el foc i espereu uns 5 o 6 minuts més.
7. Tasteu de sal.
8. Apagueu el foc i deixeu reposar un parell de minuts.

Bibliografia sobre el jaciment:

• Bayo, S. (2010): El yacimiento ibérico de "El Tossal de la Cala". Nuevo estudio de los materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavaciones de José Belda y Miquel Tarradell, Serie Trabajos de Arqueología del MARQ, 1, Alicante.
• García, F. (1986): El yacimiento ibérico del Tossal de la Cala (Benidorm), Memoria de Licenciatura defendida en la Universidad de Alicante, MARQ: ttp://www.marqalicante.com/contenido/genericas/El%20yacimiento%20iberico%20del%20Tossal%20de%20la%20Cala%201986.pdf
• Tarradell, M. (1985): "El poblat ibèric del Tossal de la Cala de Benidorm. Notes d'excavació", Fonaments, V, Barcelona, pp. 113-127.
• Llobregat, E. (1972) : Contestania Ibérica, Alicante, p. 61.
• www.ua.es.