 |
| Pantocràtor, Sant Climent de Taüll, la Vall de Boí |
La Vall de Boí formava part d'un dels comtats que a partir del segle IX comencen a originar-se a la vessant sud dels Pirineus, depenent del regne Franc i que poc a poc s'anirant desvinculant d'aquest fins aconseguir convertir-se en comtats independents a nivell polític i religiós. L'originari comtat Pallars-Ribagorça, al qual pertanyia la Vall, es va veure immers en un complex procés polític que acabà per dividir-lo en tres d'independents: Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, a més es va crear una nova diòcesi, el bisbat de Roda d'Isàbena.
La participació dels senyors d'Erill a les campanyes per a recuperar Barbastre (1101) i Saragossa (1118) al costat d'Alfons el Bataller (1073-1134) rei d'Aragó, en un moment en que el procés de feudalització es consolida, els va proporcionar una gran quantitat de plata que es va destinar majoritàriament a la construcció, entre els segles XI i XII del conjunt d'esglésies d'esculturals campanars de la Vall de Boí, seguint una forma arquitectònica importada de la Lombardia i que representa el primer estil medieval europeu homogeni, el romànic.
Els senyors d'Erill, primer barons, després comtes
Des d'Erillcastell, el seu lloc d'origen, inicien cap el final del segle XI una ràpida ascenció social. Les seves possessions compreses en un primer moment a l'Alta Ribagorça, s'estenen al Pallars Jussà i cap a la Segarra en una etapa posterior.
L'any 1077 tenim notícia del primer senyor dels Erill, en Ramon d'Erill, sotmés al comte del Pallars. El seu fill Pere d'Erill va rebre del rei Pere I d'Aragó, el castell de Saidí i el seu fill Ramon II d'Erill va contribuir a la unió de Catalunya i Aragó mijantçant el casament de Berenguer IV, comte de Barcelona i Peronella Ramires filla de Ramir II, rei d'Aragó.
En temps de Berenguer d'Erill que va fer de bisbe de Lleida (1205-36) i conseller de Jaume I amb qui va participar en les campanyes militars a València i a Mallorca, van protegir i reconstruir el monestir cistercenc , abans regit per la regla benedictina, de Santa Maria de Lavaix, avui anegat per les aigües del pantà d'Escales, i el van convertir en el panteó familiar. Gràcies a la prosperitat del moment els Erill li van fer diverses ampliacions com el palau abacial, ran del monestir, i un de senyorial, al nord del monestir, com a residència de la família i que es molt probable que coincideixi amb les restes de l'actual Castell de Lavaix, al terme municipal del Pont de Suert.
A finals del segle XVI els Barons d'Erill ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.
L'art romànic
Desenvolupat a gran part de l'Europa Occidental entre els segles XI, XII i part del XIII després de la descomposició de l'Imperi Carolingi i alhora quan es desenvolupen les diferents llengües romàniques a partir del llatí. Malgrat alguns autors datan l'inici durant el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques, l'art visigot, l'asturià, el mossàrab, el carolingi o l'otònic mereixen ser considerats autònoms.
És durant el segle XIX que aquest art suscita interès i rep especial atenció, des de Catalunya, per exemple el moviment cultural de la Renaixença desperta la curiositat pel món medieval. S'organitzen viatges històrico-literaris com la "Missió arqueològica-jurídica a la Vall d'Aran i la Ribagorça" expedició duta a terme des de l'Institut d'Estudis Catalans amb paticipants de la talla de Puig i Cdadafalch o el Mn. Josep Godiol, conservador del Museu Episcopal de Vic, amb la voluntat de conéixer i estudiar el romànic del país i és també el moment que es comencen a organitzar-se exposicions i es creen els primers museus i col·leccions.
 |
| Davallada de Crist de l'església Santa Eulàlia d'Erill la Vall (Museu Episcopal de Vic) |
D'un estil auster i funcional, al principi, usa sobretot pedra trencada i es caracteritza per utilitzar gairebé sempre la volta de canó a les cobertes. Amb poques ornamentacions, les construccions presenten molt poques finestres i la porta d'entrada que sovint està situada al cantó del migdia és l'única obertura. És essencialment religiós degut al pes excepcional de l'església en aquest moment i l'arquitectura ocupa un lloc fonamental i és l'expresió més típica d'aquest art unitari però ple de variacions regionals en quant a la manera d'aplicar els principis fonamentals. Les pintures amb que decoraven l'interior de les esglésies i l'escultura sempre estan subordinades a l'activitat dominant.
A Catalunya podem diferenciar dos periòdes: el primer romànic o romànic llombard que coincideix amb l'antiga Gòtia, on havien arribat els comtes catalans (segle XI) i el romànic ple (segle XII) a la Catalunya Nova, Lleida, Tarragona i Tortosa. Es prolongà fins ben entrat el segles XIII fins que a Catalunya, l'art gòtic en pren el relleu.
El primer romànic i les dues tendències
A pricipi de l'XI es produeix una ruptura amb les tradicions locals anteriors i es constitueix una arquitectura de filiació llombarda, via Piemont, que es caracteritza per l'ús de pedres allargades que devien anar recobertes per un arrebossat i la que es produeix al Rosselló i a l'Empordà amb edificis de pedra tallada, columnes i grans capitells.
L'arc de mig punt i la volta de canó de pedra caracteritzen aquesta arquitectura estàtica, només en casos molt específics, com és el cas de la Vall de Boí, en lloc de volta trobem embigats de fusta. Es coneixen altres tipus de tancament com la volta d'aresta que és la formada per dues voltes de canó creuades perpendicularment.
L'arc cec i la lesena o faixa llombarda són els elements decoratius característics d'aquest moment. Els absis ja són semicirculars i les esglésies poden ser d'una nau o tres, a vegades amb transepte i planta de creu llatina, amb cúpula i cimbori sobre el creuer.
El romànic ple es caracteritza per l'ús de pedres tallades als edificis que ara són molt més esvelts, s'eixamplen finestres i rosetons i s'incorpora l'escultura monumental, amb temes inspirats en teixits orientals, miniatures de les bíblies, bestiaris o escenes quotidianes, subordinada sempre a les necessitats i preferències de la principal manifestació, l'arquitectura, per tant l'edifici es pensa com la fusió entre una i l'altre i es decoren capitells i portades principalment. La pintura mural, on predominen temes religiosos especialment la representació del Crist en majestat acompanyat pels quatre evangelistes, però també la mare de Déu asseguda amb el nen, constitueix un altre nucli important d'expressió. Escultura i pintura tenen una clara funció didàctica per fer arribar a la població, majoritàriament no ilustrada, la religiositat del moment.
El conjunt romànic de la Vall de Boí, declarat per l'Unesco l'any 2000, Patrimoni de l'Humanitat, és excepcional per la concentració en un espai reduït, d'un conjunt tan elevat d'esglésies d'un mateix estil arquitectònic i conservat fins l'actualitat amb molt poques modificacions. Està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Cal destacar els conjunts de pintura mural de Sant Maria i Sant Climent de Taüll i les de Sant Joan de Boí, conservats a diferents museus catalans, especialment al MNAC i totes les talles produïdes pel Taller d'Erill entre les que sobresurt el Davallament de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.
El Centre Romànic de la Vall de Boí és un espai d'interpretació que proporciona a tots els que vulgueu visitar el conjunt monumental, tota la informació que us cal per entendre i conèixer les claus de com arriba el romànic fins aquí, com era la societat de l'època, quines tècniques es van utilitzar en la construcció i decoració de les esglésies...a més a més d'oferir diversos serveis de visites guiades, botiga, etcètera.
 |
| Sant Feliu de Barruera |
 |
| L'Assumpció de Cóll |
 |
| Sant Joan de Boí |
 |
| Interior de la Nativitat de Durro |
 |
| Santa Maria de Taüll |
 |
| Ermita de Sant Quirc de Durro |
 |
| Interior de Santa Eulàlia d'Erill la Vall |
 |
| Santa Maria de Cardet |
 |
| Sant Climent de Taüll No us perdeu el vídeomapping |
Podeu fer parada i fonda a l'Hotel L'Aüt a la població d'Erill la Vall, un allotjament rural, cómode que compta amb habitacions individuals, dobles, triples i quadruples i on també podeu fer tots els àpats, amb una cuina que combina els plats tadicionals de tota la vida amb noves propostes i que cada any participa a les Jornades Gastronòmiques especialitzades en bolets i carns ecològiques que se celebren el mes d'octubre. Però no seria justa si no us digués que el millor d'aquest establiment és el tracte rebut de totes i cadascuna de les persones que hi treballen.
 |
| Trinxat amb rosta |