divendres, 28 de desembre del 2018

RUTA GASTROCULTURAL PER LA CIUTAT DELS SANTS-CANELONS ROSSINI

Ara fa uns dies vaig tenir l'enorme privilegi de participar a una ruta gastrocultural per la ciutat de Vic, convidada pel Gremi d'Hostaleria d'Osona amb motiu de la celebració de la primera edició de l'Observatorium Gastronòmic que ha organitzat l'agència de comunicació Purpleblue.

Vic és una ciutat situada al nord-est de Catalunya, capital de la comarca d'Osona i que es troba aproximadament a la mateixa distància de dues de les ciutats més importants del país: Barcelona i Girona.

De nom Ausa, com ho testimonien les monedes ibèriques i romanes que s'han conservat, comunicava amb la costa del maresme per la via Sèrgia, una de les més antigues costruida en temps del cònsul Manius Sergius (120 ane) amb una esplèndida tècnica que només amb dues corbes i dos ponts salva el desnivell entre la riera d'Argentona i el Coll de Parpers i que va funcionar fins a finals del segle XIX quan es va traçar una nova carretera i un túnel per a superar dit coll. Aquesta important calçada d'una amplada mitjana de 5 metres comunicava Vic amb Mataró (Iluro), passant per l'antiga Semproniana (Granollers) i circulava paralela a la costa cap a Barcino i probablement cap a Blanes (Blandae) on entroncaria, al riu Tordera, amb la via Augusta.

Els visigots l'anomenaren Ausona i la varen convertir en seu episcopal com prova l'esment de Cinidi, bisbe de la ciutat, al Concili de Tarragona de l'any 516. Encara manca informació sobre aquest període, però sembla que alguns indrets de la zona, com per exemple l'Esquerda a Roda, es van tornar a ocupar aprofitant les muralles de factura ibèrica, fins i tot arqueòlegs com Imma Ollich, Miquel Molist, Jordi Figuerola i Joaquim Albareda de la UB, veuen la posibilitat que en aquest moment fos vigent la dualitat "civitas" a Roda i "vicus" a Vic, espai militar herència de l'antic passat ibèric i l'espai urbà fundat de nova planta pels romans, com passa a la Seu d'Urgell i l'assentament de Castellciutat o a Girona-Sant Julià de Ramis.

La invasió sarraïna (711) enfonsa verdaderament les estructures d'època romana i malgrat algunes poblacions capitularen i pogueren mantenir la vida dels seus habitants, els edificis i fins i tot l'organització político-religiosa a canvi del pagament d'impostos, no va ser així a indrets com Tarragona, Empúries i probablement també a la ciutat d'Osona, a jutjar per les represàlies de que foren objecte amb les consegüents matances i fugides de les poblacions que resten deshabitades o gairebé durant prop de 100 anys.

La Marca. En veure alguns caps visigots els pocs mitjans de què disposaven per escapolir-se del domini sarraí, es lliuraren al franc Pipí que aconseguí portar la frontera entre uns i altres fins al Pirineu (768) i més tard, Girona, Besalú, el Vallespir i Empúries, urgellencs i cerdans lliurats a Carlemany fa que les terres osonenques es converteixin en zona fronterera. No contents els sarraïns, van respondre de manera contundent, destruint tot els que van poder, per la qual cosa Carlemany i el seu fill Lluís varen voler estrendre la Marca fins a l'Ebre i Osona i el Bergadà van passar a formar part de l'imperi carolingi en torn el 797. 

L'any 826 tingué lloc una revolta de la població autóctona liderada per Aissó, un got lloctinent de Berà o un àrab de nom Ayxun fill de Sulayman, capturat durant la presa franca de Barcelona l'any 801 i la noblesa franca amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona i Girona, al capdavant. Ayxun arrasà la ciutat de Roda de Ter, encimbellada a l'Esquerda i castigà la Cerdanya i el Vallès. Aviat s'hi va unir Guillermó, fill primogeni de Berà, comte de Rasès i de Conflent i que havia estat comte de Barcelona fins el 820 que va ser destituit per traidor, però els va caldre demanar ajuda a l'emirat de Còrdova que envià un destacament que no aconseguí conquerir ni Barcelona ni Girona. El fracàs dels setges musulmans va ser també el de la revolta i Aissó es va refugiar a Còrdova on va ser assassinat per ordre de l'emir, sospitós de conspiració. La ciutat es tornà a despoblar degut a la repressió franca contra els seguidors del revoltat i va sofrir diverses i continuades ràtzies per part dels musulmans en el seu intent d'endinsar-se per territori franc amb l'objecctiu de caure sobre Narbona. 

La pau amb els sarraïns l'any 863 va permetre abandonar les muntanyes del Montseny i les Guilleries on els antics pobladors s'havien refugiat i poc a poc pagesos i pastors van repoblar la Plana de Vic. Es reprengué la vida eclesiàstica, es reorganitzà la defensa militar i es procurà la vinguda de nous pobladors, sobretot des de la Cerdanya i d'Occitània, el princep Guifré en va ser el restaurador, de la diòcesi i del comtat, tal i com va pronunciar el bisbe Idalguer en el concili que es va celebrar l'any 906. 

L'any 879 el comte Guifré fundà una nova població, Vic, raval de l'antiga Osona.

***

"Tot just el tren ha sortit d'entre les fragors del túnel que travessa el massís abrupte de Collat Negre, ja fa estrany a la Laura el canvi sobtat de la llum. S'adona que l'aire esdevé espesseït...Fins li sembla que el sol i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa..." 

Així comença el llibre de Miquel Llor "Laura a la ciutat dels sants" una novel·la d'amor sense final feliç, rica en simbolismes, inspirada en uns personatges reals que van protagonitzar un fet que havia provocat molt de safareig a l'època, un divorci, en una societat consevadora com era la de Vic i on el model de família i més si era benestant, ho veia quasi com un pecat.

La Laura és una noia barcelonina, atractiva, òrfena i pobra, acabada de casar amb un hereu de Comarquinal, en Tomàs de Muntanyola, un home ric, rude, desmemoriat, capriciós i ignorant que la vol per lluir-la com un trofeu més.  En Tomàs té una germana gran, na Teresa, lletja, no gaire neta, solterona d'uns quaranta anys i que protagonitza durant tota la novel·la unes quantes escenes, algunes pujadetes de to, dignes de ser analitzades per Sigmund Freud. Amdues s'enamoren del mateix personatge, en Pere Gifreda, un notari jove i vell conegut de la Teresa.

Ambientada al Vic  de principis del XX, hipócrita, provincià i ple de sotanes de capellà, la "Laura a la ciutat dels sants" és una novel·la imprescindible de la narrativa catalana del segle passat amb uns personatges de carn i ossos, mai millor dit, en Tomàs i la Laura s'han identificat amb Joaquim de Rocafiguera i Mercè de Ventós, i que va provocar un sonat escàndol quan va ser publicada cosa que a l'autor li va costar la composició d'una segona part, "El somriure dels sants" que quan la vaig llegir entusiasmadíssima pel que m'havia agradat la primera obra, em va decebre molt, moltíssim.

La Boira, fidel reflex del món resclosit de Comarquinal acompanya tota la novel·la com si es tractés d'un personatge més i és també la manifestació de la protagonista que quan arriba ho vol canviar tot i creu que ho podrà aconseguir malgrat aviat se n'adona que no serà així.



Interior de la casa dels Rocafiguera al carrer de la Riera, Vic

Podeu visitar els llocs més significatius descrits a l'obra en una ruta guiada que Maria Carme Bernal i Carme Rubio han confeccionat, sota la direcció de Ramon Dial i amb el suport de l'Ajuntament i la Universitat de Vic. 

Oficina de Turisme

Canelons Rossini (recepta d'Ignasi Domènech)


Ingredients: una capsa de canelons, sis fetges de pollastre o gallina, una ceba, 150 grs de pernil o cansalada o bé un tros de llom, un cervell de be o mig de vedella ben net, sal, pebre, nou moscada, mig litre de llet, 100 grs de mantega,  60 grs de farina, 100 grs de formatge ratllat, tres cullerades de salsa de tomàquet, 50 grs de molla de pa, dos o tres rovells d'ou, una copeta de xerès, tòfona ratllada.

Preparació: el farcit, fregiu la cansalada, el pernil o el llom a tallets en una paella amb mantega, afegiu una ceba picada i els fetges. Fregiu en mantega el cervell i ho afegiu, ara hi podeu incorporar la salsa de tomàquet i el pa. Poseu-hi el xerès, la sal, el pebre i la nou moscada. Ja ben cuit, ho trinxeu amb una mitja lluna; la salsa beixamel, poseu una cassola al foc amb uns 70 grs de mantega i uns 60 grs de farina, remeneu i quant sigui cuita afegiu la llet molt freda, feu arrancar el bull sense deixar de remenar i tasteu de sal. Podeu afegir un polzim de nou moscada i un rovell d'ou; la pasta, bulliu les plaques dels canalons en abundant aigua amb sal, uns vint minuts, si els aneu tirant d'un en un, no s'enganxen. Refredeu-los en aigua freda i els poseu damunt un drap net. Els farciu, els enrotlleu i els poseu en una safata per anar al forn. Els cobriu amb la bexamel, afegiu la tòfona ratllada, hi poseu formatge ratllat i mantega i els gratineu fins que quedin torradets.


Canelons Rossini by Lluís Bertran del Restaurant Casino, Vic

dijous, 20 de desembre del 2018

XATONADA-TRUITA DE PÈSOL NEGRE DEL BERGUEDÀ

Segons el gran cuiner i escriptor Pere Sans, la xatonada és un xató ampliat a entremès i acompanyat de truites, les més típiques de mongeta blanca, carxofa o espinacs, avui us en proposem una de nova amb pèsol negre del Berguedà que com hem fet servir un pot de la casa Mar-Tret ja cuits, només caldrà que els passeu per la paella i li afegiu l'ou.. També és la festa carnavalesca vilanovina on es menja aquesta amanida d'hivern i que té relació amb la cultura del vi, doncs aixetonar és fer una petita aixeta a la bóta per beure'n el seu contingut. I aquest seria l'origen de la paraula segons Pere Tapias, quan els comerciants de vins foradaven les botes per comprovar la seva qualitat i sembla que feien servir el bacallà per treure's el gust d'un vi i tastar-ne un altre. Pel lingüista Joan Corominas, en canvi, el plat que és clarament d'origen català té un nom que és un castellanisme i prové de l'àrab.

Del xató que seria el nom de la salsa freda que amaneix l'escarola i el bacallà, se'n disputen la paternitat  el Vendrell, Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. La primera vegada que se'n parla és a un diari barceloní, El Sol, que cap el 1850 fa esment de l'obertura d'un restaurant vilanoví on se serveix un "escitante xató". A Sitges es documenta des de l'any 1896 en una referència escrita al diari, l'Eco de Sitges, on diu textualment que com a plat del dia en es va servir "l'indispensable xató" en un sopar literari celebrat el 13 de febrer on hi participen personalitats de la talla de Santiago Rusiñol, Gaietà Buïgas i Miquel Utrillo.

Pere Tapias diu: "El xató de Vilanova i la Geltrú, en els seus començaments, era un plat de festa gremial i eren els boters els qui, pel dia de Dijous Gras, l’elaboraven i se’l menjaven. La tradició, en aquest cas, féu el miracle que successives generacions mantinguessin intacte el plat i la diada i, si bé l’inexorable pas del temps borrà el gremi dels boters, el xató ha sobreviscut impertorbable fins als nostres dies".

Roger Justafré ha dit: "Som d’on mengem i el menjar correspon a aquell paisatge que ens envolta a la sobretaula. Segueix, així, la simfonia de sabors que vaig provar aquella tarda, cuinats amb els fogons i els morters de pedra que utilitzaven els antics pescadors per a fer-se el seu menjar. Aquests pescadors, quan feia mala mar, havien de conrear la terra i això comporta un esforç que fa valorar els productes aconseguits amb la pròpia suor. I són aquells fruits de l’hort sitgetà, l’escarola feta amb la salsa feta de nyora (pebrot sec macerat en vi novell d’un dia per l’altre), bitxo, ametlles torrades, alls i tomatons (aquells petits, penjats del sostre com raïms vermells) i les eines han de ser de les de l’època, per gaudir d’aquests sabors del passat etern".

Diversos restaurants participen en la Ruta del Xató des de 1997. És també motiu de festes i concursos que s'allarguen fins a Setmana Santa que és quan l'escarola està en el seu millor moment, les varietats cabell d'àngel i perruca són les més apreciades.

La primera recepta apareix al llibre d'Ignasi Domènech "La Teca" i diu: "Aquest plat és senzillament una amanida composta de diverses coses mengívoles...hi posem enciam o escarola, bacallà remullat i esqueixat, olives petites de les anomenades arbequines verdes i confitades, tonyina també en remull, tomàquets verds i anxoves...Després s'agafen tres alls i un bitxo i s'hi afegeix un xic de pebre vermell, sal, oli en abundor i vinagre. Es barreja tot plegat i es remena ben bé".





Salvitxada, romesco, xató...

El xató forma part de les salses vermelles, fetes amb pebrots secs, nyores o pebrots de romesco. Adopta nom diferents i és allò de tantes cases, tantes variacions, però si fa o no fa jo crec que sempre té la mateixa base, el pebrot sec o la nyora en el seu defecte, els alls, el tomàquet, avellanes o ametlles, o ambdues, el pa, l'oli d'oliva i el vinagre.

En Pere Sans en el seu llibre "El petit llibre de la Cuina Catalana de veritat" ens facilita la Salvitjada o la Salsa com l'anomenen a la zona de Tarragona, d'on procedeix. Es piquen uns alls al morter, uns els posen crus i d'altres escalivats; hi afegirem pebrot de romesco sec, remullats o fregits i com costen de trobar moltes vegades són substituits per nyores o altres pebrot vinguts de no se sap on; el pa, fregit o torrat, l'afegirem i el picarem bé; ametlles torrades, julivert i menta hi van darrera; tomàquet cru o escalivat però sempre sense les llavors i l'aigua; OOVE, aquí tothom hi està d'acord, guaiteu que el morter no sigui calent que no lligaríem la salsa i finalment vinagre amb moderació.

Ignasi Domènech a "LaTeca" ens proposa aquest Romesco fet amb una cabeça d'alls i dos tomàquets tot escalivat i quatre o cinc pebrotets anomenats nyores, vigilant que aquests no es cremin, doncs en són propensos. S'ha de matxucar tot en un morter amb mitja dotzena d'ametlles torrades, s'afegeix vinagre, unes quatre cullerades i una quarta d'oli (0,26 l). Es rectifica de sal i pebre blanc i es deixa reposar dues o tres hores. Ell aconsella passar la salsa pel colador xinès.

El gastrònom Jaume Fàbrega al llibre "L'essència de la cuina catalana" ens dóna aquesta recepta de Xató. Piquem mig all en un morter amb una mica de sal; afegim 6 ametlles i 12 avellanes i les piquem; escaldarem uns 10 minuts dues nyores i aprofitarem la polpa; anirem afegint l'oli d'oliva a poc a poc i a mig fer hi tirem una molla de pa amb unes gotes de vinagre.



dimecres, 12 de desembre del 2018

LA RUTA DEL XATÓ A CAPRABO



El Chef Caprabo presenta
una nova edició de la Ruta Gastronòmica del Xató


La iniciativa s’emmarca en el Programa de Proximitat per Comarques de Caprabo.



l’espai Chef Caprabo de L’illa Diagonal de Barcelona ha acollit la presentació d’una nova edició de la Ruta del Xató. Una Ruta que es defineix com una aventura per promocionar i difondre la tradició i les diferents elaboracions d’un plat l’origen del qual s’estableix en diferents comarques catalanes, a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf I que són els tres escenaris en els que es desenvolupen aquestes jornades amb diverses activitats lúdiques i didàctiques. Caprabo segueix així apostant per la producció de proximitat i potenciant les jornades gastronòmiques que posen en valor els productes de la terra i les tradicions gastronòmiques i culturals.


La vicepresidenta de la Ruta del Xató, Núria Carbó, i el director de la campanya, Jordi Corella, han presentat les novetats de l’edició d’aquest any, juntament amb Fernando Tercero, Responsable de Proximitat de Caprabo.

En la vint-i-dosena edició de la Ruta Gastronòmica del Xató, Josep M. Albet i Noya, president de la D.O. Penedès, és l’ambaixador de la temporada 2018-2019.



 
La presentació a Chef Caprabo ha comptat amb un showcooking dels xefs Josep Maria Sánchez i Xavier Boronat, del Catering Caserco de Vilanova i la Geltrú, i del xef Toni Palacios, del Catering Restaurant Eusebio de Calafell. El maridatge ha estat presentat pel director de la D.O. Penedès, Francesc Olivella.

La Ruta del Xató se celebra des de l’any 1997 a les poblacions de Calafell, El Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès, i Vilanova i la Geltrú.  El Xató és un plat que s’elabora amb escarola, bacallà, tonyina, anxoves i olives arbequines, principalment. La salsa que acompanya aquest plat resulta d’una combinació estratègica d’ametlles, avellanes, alls, pa, nyores, bitxo, oli, sal i vinagre. Cadascuna de les poblacions referents en l’elaboració del Xató compta amb una variant pròpia.

Una iniciativa molt divertida 

Per fomentar el coneixement del Xató, la Ruta Gastronòmica d’enguany ha creat un àlbum de cromos col·leccionables. Cada vegada que un comensal demani Xató en un restaurant de la ruta, rebrà un sobre amb cinc cromos, que mostren experiències que es poden realitzar a cada municipi participant. L’objectiu és convidar a visitar el territori i a viure experiències delicioses amb el Xató en família, amb els amics o en parella.

Programa de Proximitat per Comarques de Caprabo

Caprabo és la companyia de supermercats que més aposta per la producció de  productes de proximitat. El 2015 va signar un acord amb la Federació Catalana de DOP i IGP. També té un acord amb la Federació Catalana de Cooperatives Agràries (FCAC). Tots dos acords s’emmarquen en el Programa de Proximitat per Comarques de Caprabo, pel qual s’han introduït en els últims anys fins a 2.600 productes de proximitat de les diferents comarques de Catalunya procedents d’uns 300 petits productors i cooperatives agrícoles.

Caprabo,  pioner en introduir totes les DOP

Caprabo és l’únic supermercat que compta amb els 11 productes amb Denominacions d’Origen Protegies (DOP), en coherència amb la seva radical aposta i compromís amb la producció de proximitat. Els productes són: la DOP Arròs del Delta de l’Ebre, la DOP Avellana de Reus, la DOP Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, la DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya, la DOP Mongeta del Ganxet, la DOP Pera de Lleida, les 5 DOP d’oli: DOP Les Garrigues, DOP Siurana, DOP Oli del Baix Ebre-Montsià, DOP Oli de la Terra Alta, i DOP Oli de l’Empordà. 

Caprabo

Caprabo és la companyia de supermercats de referència a Catalunya, el seu principal mercat estratègic, on va néixer l’any 1959. És l’empresa de supermercats més antiga d’Espanya. Compta amb 330 supermercats a Catalunya que es caracteritzen per la seva innovació, la seva diferenciadora proposta de productes frescos, la qualitat del servei i per comptar amb la més gran varietat de marques per metre quadrat del mercat. Té un ferm compromís amb els productes de proximitat. Cada dia, més de 200.000 persones compren en els supermercats Caprabo. Més d’un milió de persones utilitzen de manera regular la targeta client de Caprabo. Caprabo és pionera en la venda d’alimentació per Internet a través de www.capraboacasa.com i la primera companyia en disposar d’app de compra completa. Caprabo forma part del Grup Eroski.



dimarts, 11 de desembre del 2018

POTA BLAVA I CARXOFA PRAT-LA RICARDA





Els dies 14, 15 i 16 de desembre torna el Fira Tapa de Pota Blava i de Carxofa Prat

Segon any a la Ricarda, amb un nou espai gastronòmic a l’interior de la granja

S’estrena l’aula de cuina amb el protagonisme de les dones cuineres, entre elles Mònica Escudero 
d'El Comidista

Torna el menú de la Fira, els esmorzars de pagès i el showcooking per escollir la millor tapa gastronòmica


La Ricarda, segon any

La 45a edició de la Fira Avícola del Prat, la mostra que té el Pota Blava com a protagonista, torna a ocupar la granja de la Ricarda. Els camps del Parc Agrari del Baix Llobregat estaran més a prop que mai del públic en aquest espai, una antiga granja lletera reconstruïda que obre les portes a la ciutat i la comarca. L’edició 2019 tindrà com a màxima novetat que l’espai gastronòmic ocuparà una de les naus de la granja, i es donarà més protagonisme a la cuina basada en els productes locals.

El Pota Blava es fica dins de la granja

La nau de 600 m2 que acollirà la Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat i el restaurant posaran de nou l’accent en la gastronomia local, especialment en el Pota Blava. Així doncs, les estrelles de l’oferta gastronòmica local seran el Pota Blava i la Carxofa Prat, i es podran degustar més de 20 tapes elaborades pels bars i restaurants del Prat que hi participen. Es manté el menú del Consell Regulador Raça Prat i el take away Pota Blava, així com l’esmorzar de pagès. Tot plegat, acompanyat d’actuacions musicals, activitats infantils, etc., que es duran a terme a la zona gastronòmica de la Fira Avícola.

L’Aula de Cuina tindrà veu de dona

L’espai gastronòmic també acollirà el showcooking per escollir la millor tapa gastronòmica de la ruta Quinto Tapa. El dissabte 15 de desembre d’11 h a 13 h els restauradors cuinaran les tapes finalistes i un jurat de l’Escola Hofmann escollirà la tapa gastronòmica guanyadora del Quinto Tapa Pota Blava. D’altra banda, s’estrena un nou espai, l’Aula de Cuina, que en l’edició d’enguany estarà protagonitzada per dones en quatre tallers. Les cuineres de la ciutat Susana Aragón –Cèntric Gastrobar–, Rosa Farrés –La Lluna en un Cove–, Rosario Perales –Casa Guijarro– i Mònica Escudero –El Comidista– faran diferents showcookings amb els dos productes estrella del Parc Agrari: el Pota Blava i la Carxofa Prat.



Tota la info: Aquí

Organitza: Agt Baix Llobregat

dimecres, 5 de desembre del 2018

LES GRANDS BUFFETS I EL FORMATGE

Narbona Capital mundial del Formatge amb Les Grands Buffets
El restaurant Les Grands Buffets ha presentat el bufet de formatge més gran del Món amb més de 110 formatges que converteix a Narbonne a la Capital Mundial del Formatge. La selecció ha comptat amb la col·laboració de Xavier Thuret, el millor Artesà Formatger de França



El restaurant Les Grands Buffets, a la ciutat de Nabonne, ha presentat davant la premsa nacional i internacional la seva col·lecció de 110 formatges, la més gran varietat del món en un restaurant i que converteix Narbona en la capital mundial del formatge.

La acurada col·lecció composta per més de 110 formatges, exposada en una espectacular safata de 30 metres i que ha estat acuradament seleccionada per Louis Privat, director de Les Grands Buffets, David Marrand, mestre formatger del restaurant i Xavier Thuret, el millor Artesà Formatger de França, amb el suport de l'equip de L'Affineur du Xef. 

A Les Grands Buffets podrem trobar tots formatges clàssics de la regió on es troba el restaurant, l'Occitania, de la resta de França i d'Europa. Per citar-ne uns quants: els millors Roqueforts, els Comté du Haut-Doubs, el Cantal i els Salers fabricats per artesans apassionats en petites explotacions, el Reblochon Fermier d'Alta Savoia , Camembert, Brie, St Mercelin, així com formatges de productors europeus com Feta, Ladotiri i Graviera de Grècia, Gouda a Comino d'Holanda, Gorgonzola, Taleggio, Pecorino amb pebre i Roccolino Nero d'Itàlia, Stilton d'Anglaterra, Tête de moine de Suïssa i els espanyols Manchego i Cabrales...

El Sr Luis Privat, director general de Les Grands Buffets, ha destacat que "França és el País dels Formatges ¿Cabria imaginar que la millor selecció fos la d'un restaurant de Xangai, Dubai o Las Vegas? A Les Grands Buffets estem molt orgullosos que el més gran Bufet de formatges del món es trobi a Narbona"

Aquest esdeveniment se suma a la celebració del cinquè aniversari de l'alta velocitat entre Espanya i França i pretén oferir al públic espanyol una acurada selecció de formatges d'alta gastronomia acompanyats de més de 70 referències de vi dels millors productors de la Regió, on els productors regionals ocupen un lloc d'excepció.

Xifres

• 110 Formatges en una safata de 30 metres
• 4 Mestres Formatgers a l'atenció del públic en Les Grands Buffets
• 23 Formatges Europeus
• 11 Regions franceses representades
• 342.000 coberts a l'any servits - mes 35.000 clients espanyols anuals
• 110 empleats

Les Grands Buffets

Ubicat a la ciutat Francesa de Narbonne, a només 1h d'Espanya en tren d'Alta Velocitat Renfe-SNCF està considerat com un dels restaurants bufet més reconeguts del món. Les Grands Buffets s'ha convertit en un lloc indispensable, capaç d'atraure els paladars més selectes disposats a degustar les receptes més antigues de la cuina tradicional francesa i gaudir d'una autèntica experiència del somni de Gargantúa on el comensal podrà degustar el Buffets de formatges més grans del món, amb més de 110 varietats, gaudir d'un espectacular "Plateau Royal" com la Llagosta a l'americana, assaborir una minuciosa selecció de receptes de la cuina tradicional francesa i endolcir amb més de 100 postres elaborats per un Mestre Pastisser. Tot plegat, regat amb més de 70 prestigiosos vins procedents de la regió, que podreu comprar a preus directes de la bodega.




dissabte, 1 de desembre del 2018

REINAS DE COPAS-GOURMAND AWARDS 2019


"Reinas de copas"
El llibre de les grans dones del vi de Zoltan Nagy, finalista a la categoria "Drinks Writing" 

Guanyador Nacional dels Drinks Writing i nominat entre 9 finalistes, coneixerem al màxim guardonat a una Gala que se celebrarà a Macau, la primavera 2019.

Amb aquest llibre en Zoltan Nagi fa un homenatge a 50 dones relacionades amb el món del vi, tenint com a fil conductor la recomanació d'un vi per cadascuna d'elles. A més de promoure la cultura del vi, amb aquest llibre s'enalteix la figura femenina en un món majoritàriament masculí, posant la feina que sommeliers, enòlogues i empresàries en el lloc que els pertoca.

L'autor nascut a Transsilvània el 1989 viu a Barcelona des de 2010, la seva gran passió pel vi el va portar enseguida  a introdroduir-se al món vitinícola com a escriptor i columnista en diversos mitjans. Gran divulgador mitjançant les seves xarxes socials, és membre de l'associació Espanyola de Periodistes i Escriptors del Vi (AEPEV) i de la International Federation of Wine and Spirits Journalists and Writers (FIJEV)





Premis Internationals Gourmand Awards 2019

Els Gourmand World Awards són el principal esdeveniment de cultura alimentària del món. Comencen el 1995 de la mà de Edouard Cointreau, per a llibres de cuina i de vi, a la Fira del Llibre de Frankfurt. Actualment inclouen tot el contingut de la cultura dels aliments. Els Premis Gourmand estan oberts a tothom, grans o petits, impresos o digitals, en venda o en forma gratuïta, amb o sense ISBN, comercial o publicat per un mateix, privats o públics i en qualsevol idioma. El lliurament d'aquets premis es realitza habitualment entre desembre i maig de l'any següent a la candidatura.

Finalistes d'enguany
  1. Àustria.  “Der Wein donis Vergessens”  Robert Streibel
  2. Brasil. “A Embriaguesa do Beaudelaire” Camila Pereira i Daniel Faria
  3. Francça. “Si li vin m'etait conte”  Roland Lecarpentier, Nicolas Joly, Alain Dutournier
  4. Itàlia. “Nuvola Lavazza”  amb la contribució de Giuseppe Culicchia, Cino Zucchi, Camilla Zanarotti, Ralph Appelbaum, Ferran Adrià, Federico Zanasi, Dante Ferretti, Marco Belpoliti, Carlo Petrini i Matteo Pericoli
  5. Espanya.  “Reinas de Copas”  Zoltan Nagy
  6. Suècia. “Svenska Drycker”  Martin Ragnar
  7. Suïssa. “Goldene Nase”  Rene Gabriel
  8. Regne Unit.  “Wine, A Way of Life”  Steven Spurrier
  9. Estats Units. “The Joy of Tippling” Ray Oldenburg