La ratafia és un licor fruit de la maceració de diversos ingredients entre els que destaquen les nous verdes, herbes medicinals, arrels, pinyols i espècies, en una aiguardent.
Bàsicament s'elabora de manera casolana malgrat hi ha algunes marques que en fan de manera artesanal, algunes d'elles centenàries com la Russet, Bosch i Raiers.
Les receptes més antigues documentades són les que recull Francesc Rosquellas en una llibreta, l'any 1842 i que forma part del fons documental de la família, avui a l'Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners. En Francesc, colomenc de naixement, va obrir un bar després de fer-se milicià voluntari de l'exercit de l'època.
L'any 1997 l'ajuntament de Santa Coloma va encarregar a les destil·leries Russet una ratafia amb una de les receptes de Rosquelles de nom Ratafia 1842 i uns quants anys més tard l'Associació Nou Verda va fer el mateix amb una altra de les seves receptes anomenant-la Nou Verda.
Las tres receptes:
- 2 porrones de agüardiente, 2 docenas nuéces verdes que la cáscara no sea hecha, se pone en infusión con dos nueces moscadas, 1⁄2 cuarto de unza canela olanda picada algunos calvos enteros, 2 unzas de azúcar y se filtra.
- Menta romana, menta de guisá, marialluïsa, nebta, tarongina, funolls, calvells masclas, cañella, ginabrons, nou moscada, sucra (3 onzas por porron de aguardiente), clavells blancos, nous del país 3 por porron de aguardiente.
- Rosa de oló, Ruda, Taron- gina, Malvarosa, Frigola, Esparnallach, Escabyo- sa, Funoll, Rebantarola, Rumani, Fulla de taronja agra, Tumanyi, Fulla de lloré, Marialluïsa, Donsell, Isop, Nepta, Orenga, Llan- tisca, Pela de taronja dolsa, pela de llimona, 3 nous moscades, mitja unsa de canella olanda, 12 nous verdas, Sucra.
A Catalunya la ratafia té molta presència a les comarques de Girona i al Pirineu i a la Provença i a Itàlia trobem receptes similars sota els noms de Licor de Sant Joan i Nociono respectivament.
Després de 40 dies a sol i
serena, i després d’haver-la filtrat, com a mínim un parell de vegades, la
ratafia està llesta per tastar. No hi ha un color específic per a la ratafia.
La gamma de colors està entre els marró fosc, marró vermellós i ataronjat; des
de la foscor de la melassa, xerès fosc, òxids de terra, passant pel color
caoba, el madeira, el coure, l’ocre, el caramel, fins a l’or vell i l’ambre.
Colors que simbolitzen infinitat, elegància, robustesa, antiguitat,
tranquil·litat, vincle amb la terra, allò acollidor, dinamisme, alegria,
optimisme i amistat. En definitiva, una gamma que reflecteix l’origen del
licor, la terra, brillant com l’energia del sol que l’ha fet créixer, i amb un
acabat vellutat com correspon a una beguda noble i pagesa.
L’aroma de la ratafia és especial i et trasllada des de la varietat d’ingredients, el sistema
d’elaboració, l’edat, la seva evolució… De manera anàloga al vi, podem establir
3 categories per classificar les aromes de la ratafia: les primàries, les
aromes de cada ingredient, les secundàries, produïdes en la maceració i les
terciàries causades pel procés d’envelliment.
La Festa de la Ratafia té lloc a Santa Coloma de Farners el segon cap de setmana del mes de novembre celebrant l'arribada del fred amb tot un seguit d'activitats per a mostrar a nivell nacional i internacional, tot el que s'ha de saber d'aquest licor "màgic".
Lloc: Santa Coloma de Farners, La Selva (Girona)
Dates: des del 3 fins l'11 de novembre.
