La zona del Priorat es troba envoltada per un escarpat cercle de muntanyes que davallen fins el mar. La barreja d'elements històrics, geològics, i climàtics fan de la zona, un dels millors llocs del món per a la producció de vins.
El Priorat va conèixer el vi de la mà dels fenicis quan cap el segle IX ane, el que els arqueòlegs anomenen, el bronze final, es produeixen a la comarca canvis substancials que marquen la diferència amb etapes anteriors. Els habitants que vivien d'una manera dispersa es comencen a agrupar en petits poblats que presenten una planificació prèvia, les cases que fins ara eren cabanes, es construeixen adossades unes a les altres, de planta rectangular amb basament de pedra i murs de tovot. Aquests canvis també es manifesten en el món dels morts, doncs si fins ara es tenia el costum d'inhumar-los en mausoleus col·lectius, a partir del segle X ane s'incineren amb el seu aixovar i s'introdueixen en urnes ceràmiques que s'enterren a terra. L'altre gran canvi es produeix en l'àmbit del comerç quan els fenicis s'expandeixen cap a Catalunya des de les seves colònies del sud de la Península, amb marcat interès per les terres de l'Ebre molt riques en productes metalúrgics.
El poblat de el Calvari (el Molar) integrat a la ruta comercial dels fenicis és un clar exemple de tots els canvis anomenats i és en aquest jaciment que s'ha documentat l'arribada del vi, un producte desconegut fins aleshores i que ve emmagatzemat en uns atuells nous, les àmfores, a canvi rebien plom que traslladaven a Tartessos i que era imprescindibles per l'extracció de la plata que tan els agradava.
Cap el segle VI ane un nou conreu s'afegeix als ja existents d'ordi, blat i llegums, es tracta de la vinya que els permetrà elaborar el seu propi vi sense dependre del comerç amb els fenicis. És també el moment, o una mica abans, en que els ibers, pobladors autòctons i degut precisament a les influències que reben dels fenicis i dels grecs, pobles molt més avançats que buscant recursos econòmics s'instal·len al litoral de la Península i s'endinsen cap a l'interior, determina l'aparició d'una jerarquització d'aquests indígenes, alhora que s'introdueixen una sèrie d'innovacions, tant a l'agricultura com a la ramaderia i a les tècniques constructives i de defensa que facilita el naixement d'una nova "cultura", la ibèrica, malgrat mai van ser un poble homogeni i no van constituir mai una unitat política, ans al contrari, van ser un conjunt de pobles, independents entre sí, similars a les polis gregues, això sí que compartien tots ells molts trets bàsics cosa que fa que se'ls conegui com a els ibers.
Els ibers que eren gran bevedors de cervesa, van reservar el consum del vi per a grans banquets i celebracions doncs sempre el van considerar un objecte de luxe al qual només hi tenien accés les classes més benestants de la població.
I van arribar els romans, els grans consumidors de vi que l'havien conegut dels grecs i el van posar a l'abast de tothom, democratitzant-lo, i les inscripcions trobades en una llàntia d'oli ens ho corroboren: "el sopar dels pobres consisteix en pa i vi".
En temps de l'emperador August, en torn el segle II ane, l'explotació de la vinya pren una gran embranzida i a les explotacions rurals tipus vil·la romana se'n generalitza el cultiu. Malgrat la Laietània (Maresme-Barcelonès-Vallès) va tenir una activitat notabilíssima, sembla que els vins més apreciats provenien de Tarraco (Tarragona) on hi havia grans extensions de vinyes que exportaven arreu de l'Imperi amb pesades àmfores de fabricació pròpia, com a la població de Marçà, on es creu que hi podia haver una vil·la romana dedicada al cultiu del vi i un centre de producció d'àmfores per la gran quantitat de restes ceràmics que s'hi han trobat. Les primeres àmfores utilitzades eren allargades, amb dues nanses i un pivot, copiades dels models romans i que més tard adoptaren dissenys locals. Eren uns contenidors pensats per ser traslladats per mar, disposades a les quilles dels vaixells. Bótes de fusta i bots de pell també es van fer servir de contenidors, però gairebé no s'han coservat.
Els ibers que eren gran bevedors de cervesa, van reservar el consum del vi per a grans banquets i celebracions doncs sempre el van considerar un objecte de luxe al qual només hi tenien accés les classes més benestants de la població.
I van arribar els romans, els grans consumidors de vi que l'havien conegut dels grecs i el van posar a l'abast de tothom, democratitzant-lo, i les inscripcions trobades en una llàntia d'oli ens ho corroboren: "el sopar dels pobres consisteix en pa i vi".
En temps de l'emperador August, en torn el segle II ane, l'explotació de la vinya pren una gran embranzida i a les explotacions rurals tipus vil·la romana se'n generalitza el cultiu. Malgrat la Laietània (Maresme-Barcelonès-Vallès) va tenir una activitat notabilíssima, sembla que els vins més apreciats provenien de Tarraco (Tarragona) on hi havia grans extensions de vinyes que exportaven arreu de l'Imperi amb pesades àmfores de fabricació pròpia, com a la població de Marçà, on es creu que hi podia haver una vil·la romana dedicada al cultiu del vi i un centre de producció d'àmfores per la gran quantitat de restes ceràmics que s'hi han trobat. Les primeres àmfores utilitzades eren allargades, amb dues nanses i un pivot, copiades dels models romans i que més tard adoptaren dissenys locals. Eren uns contenidors pensats per ser traslladats per mar, disposades a les quilles dels vaixells. Bótes de fusta i bots de pell també es van fer servir de contenidors, però gairebé no s'han coservat.
El Priorat, com a part del
territori de l’anomenada Catalunya Nova, fou la frontera entre l’islam i els
cristians dels comtats de la Catalunya Vella. Cap a l’any 869 es van organitzar
línies de defensa al voltant del castell de Siurana que es trobava al centre de
la demarcació i rodejat d’una xarxa de torres disposades en dos cercles.
Siurana fou l’últim territori que es va conquerir als musulmans.
Tot i la prohibició de la
ingestió d’alcohol que marcava la llei alcorànica, sembla que la societat
hispanomusulmana no se la va prendre seriosament i durant els vuit segles que van ocupar una bona part de la Península, el consum de vi està ben
descrit en els relats dels geògrafs i en els tractats d’agricultura de l'època. Encara que destinessin part al conreu del raïm fresc a les panses, també elaboraven vi com a beguda. Segons un autor magribí anònim, en època islàmica a
Tarragona s’hi produïa raïm en gran quantitat i el suc de la seva fruita no
necessitava ser endolcit amb mel ni calia coure’l per a conservar-lo, així
doncs, tant el conreu com el consum van continuar en època visigoda musulmana.
Scala dei
L'any 1163, el rei Alfons I el Cast decideix fundar un monestir cartoixà a les terres de Sta maria de Poboleda on es van establir els primers monjos vinguts de la Provença. Diu la lejenda que quan els monjos cercaven un lloc que els hi fos adient, un pastor els va explicar que en un somni veiè àngels pujant al cel per unes escales allà on pasturava amb els seus ramats i ells ho interpretaren com un senyal de Déu. Sota mandat de Pere I, cap el 1203, s'establiren al lloc definitiu, la Morera de Montsant, on van romandre fins el 1835 quan per la Desamortització de Mendizàbal es veuen obligats a abandonar el monestir, privats per decret de les seves terres.
Els monjos, afavorits pel rei i per algunes de les famílies més influents del país, varen anar adquirin terres en
diversos termes i s’interessen per la pràctica de la viticultura, travessant èpoques de gran esplendor, construint molins, i difonen el cultiu de la vinya van facilitar que els camps es poblessin. Al cap d'un temps la Cartoixa compta amb el seu propi manual de com plantar vinyes, on
deixen escrit: “No totes les plantes són bones, ni maduren per ser el terra
freda. De la verema negra sols convé plantar de la garnatxa i mataró”.
Durant el segle XIX la vinya és el conreu més important a Catalunya i al Priorat continuen augmentant les terres destinades a la producció de raïm, en detriment dels boscos. Es varen vendre les propietats dels religiosos que es posaren en producció per part dels nous propietaris, la qual cosa afavorir la demanda de nova mà d'obra amb el conseqüent augment demogràfic. Un incipient capitalisme i l'abandonament definitiu del règim feudal, permet millorar les rendes del pagesos, però l'aparició de la malura vella o oïdi, fa que les collites de la segona meitat de segle es redueixin una desena part. L'any 1860 es descobreix el remei i la tasca d'ensofrar pasa a ser una despesa afegida.
El 1868, Europa sofregeix la plaga de la Fil·loxera i Catalunya amb les plantacions intactes viu un periode d'eufòria econòmica quan a França li cal importar exorbitants quantitats de vi pel consum propi. El sector vinícola viu l'anomenada "febre d'or" del sector que no durà gaire, el 1887 comença una crisi comercial per la pèrdua dels mercats colonials i perquè França que ha replantat les vinyes i comencen a produir, redueix el nombre d'importacions. A tot això la devastadora plaga de la Fil·loxera que apareix al municipi de Porrera saltant-se tota la muralla orogràfica, agreujarà la situació. Desapareixen les varietats autòctones i s'ha de replantar tot el territori amb ceps de peu americà, indemnes a l'insecte. Els terrenys de difícil accés i fortes pendents mai van tornar a ser conreats i es redueixen les varietats, la garnatxa i la carinyena d'adapten millor al empelt americà. Es creen sindicats i caixes rurals per poder fer front a les despeses de la replantació, però davant la perspectiva del sector, el Priorat redueix la seva població en un 30 %.
Durant el primer terç del segle XX la situació no va millorar: la horrorosa política econòmica del govern espanyol, una sequera persistent que causà anys de males collites, una llei que dictà el govern francès que impossibilitava que els vins estrangers s'utilitzessin per al cupatge, principal finalitat dels vins espanyols i especialment els del Priorat, el final de la 1ª Guerra Mundial que encarí els costos de producció per falta de mà d'obra, va fer que els viticultors perdessin diners en cada collita. Es van adulterar els vins i s'usà el nom del Priorat per a vendre'n uns que res tenien a veure. La crisi del sector vinícola va afectar tot el territori català i molt especialment la comarac del Priorat.
Durant el segle XIX la vinya és el conreu més important a Catalunya i al Priorat continuen augmentant les terres destinades a la producció de raïm, en detriment dels boscos. Es varen vendre les propietats dels religiosos que es posaren en producció per part dels nous propietaris, la qual cosa afavorir la demanda de nova mà d'obra amb el conseqüent augment demogràfic. Un incipient capitalisme i l'abandonament definitiu del règim feudal, permet millorar les rendes del pagesos, però l'aparició de la malura vella o oïdi, fa que les collites de la segona meitat de segle es redueixin una desena part. L'any 1860 es descobreix el remei i la tasca d'ensofrar pasa a ser una despesa afegida.
El 1868, Europa sofregeix la plaga de la Fil·loxera i Catalunya amb les plantacions intactes viu un periode d'eufòria econòmica quan a França li cal importar exorbitants quantitats de vi pel consum propi. El sector vinícola viu l'anomenada "febre d'or" del sector que no durà gaire, el 1887 comença una crisi comercial per la pèrdua dels mercats colonials i perquè França que ha replantat les vinyes i comencen a produir, redueix el nombre d'importacions. A tot això la devastadora plaga de la Fil·loxera que apareix al municipi de Porrera saltant-se tota la muralla orogràfica, agreujarà la situació. Desapareixen les varietats autòctones i s'ha de replantar tot el territori amb ceps de peu americà, indemnes a l'insecte. Els terrenys de difícil accés i fortes pendents mai van tornar a ser conreats i es redueixen les varietats, la garnatxa i la carinyena d'adapten millor al empelt americà. Es creen sindicats i caixes rurals per poder fer front a les despeses de la replantació, però davant la perspectiva del sector, el Priorat redueix la seva població en un 30 %.
Durant el primer terç del segle XX la situació no va millorar: la horrorosa política econòmica del govern espanyol, una sequera persistent que causà anys de males collites, una llei que dictà el govern francès que impossibilitava que els vins estrangers s'utilitzessin per al cupatge, principal finalitat dels vins espanyols i especialment els del Priorat, el final de la 1ª Guerra Mundial que encarí els costos de producció per falta de mà d'obra, va fer que els viticultors perdessin diners en cada collita. Es van adulterar els vins i s'usà el nom del Priorat per a vendre'n uns que res tenien a veure. La crisi del sector vinícola va afectar tot el territori català i molt especialment la comarac del Priorat.
Ara fa uns 25 anys un grup de bohemis del vi, René Barbier, Àlvaro Palacios i uns quants "locos" més van arribar a aquest raconet català per a resucitar el que probablement és el millor lloc del país per a fer bons vins, sobre terra de pissarra, la llicorella, rodejada de muntanyes i ventilada per la brisa marina camí de l'Ebre i després de molts esforços, han aconseguit que els vins de la DOQ Priorat siguin considerats com en temps dels romans, el millors vins de la Península.
És un celler enclavat en un paratge únic i singular de terrenys pisarrosos caracteritzats per la llicorella, la pedra típica de la comarca que ajuda a la vinya a proporcionar uns vins profunds i concentrats però molt estructurats i equilibrats.
El celler Perinet Winery té un model especial de plantació de vinyes, en terrasses inclinades. Situat a 90 minuts de Barcelona i a 30 km del mar, Perinet Winery ocupa 55 ha de terreny, de les quals 22 estan plantades. Les seves vinyes s'eleven fins a 700 metres d'altitud i se situen entre els termes de Morera i Cornudella de Montsant.
El modern edifici que alberga el celler, amb un centre de visites i una sala de bótes inspirada en Gaudí, converteixen Perinet en un dels cellers estèticament més singulars del Priorat.
Bibliografia:Perinet
Tot i que
Perinet té el seu origen al segle XVIII, quan la família francesa del mateix nom es va
establir a la comarca, el celler es va reformular al 1998, amb les seves
terrasses inclinades i amb plantació de varietats autòctones i internacionals,
però no va ser fins el 2004, quan Perinet va obrir les seves portes oficialment
per oferir vins autèntics i d'alta qualitat, acompanyats d'un projecte
enoturístic únic.
És un celler enclavat en un paratge únic i singular de terrenys pisarrosos caracteritzats per la llicorella, la pedra típica de la comarca que ajuda a la vinya a proporcionar uns vins profunds i concentrats però molt estructurats i equilibrats.
El celler Perinet Winery té un model especial de plantació de vinyes, en terrasses inclinades. Situat a 90 minuts de Barcelona i a 30 km del mar, Perinet Winery ocupa 55 ha de terreny, de les quals 22 estan plantades. Les seves vinyes s'eleven fins a 700 metres d'altitud i se situen entre els termes de Morera i Cornudella de Montsant.
El modern edifici que alberga el celler, amb un centre de visites i una sala de bótes inspirada en Gaudí, converteixen Perinet en un dels cellers estèticament més singulars del Priorat.
El celler està liderat per Kevin
McGlynn, empresari de Wahington amb múltiples interessos al món del vi i per la
preservació de la cultura del vi, que s'acompanya d'un equip tècnic comandat
pel l'enòleg Toni Sánchez-Ortiz, amb gran experiència en l'elaboració de
vins precisos i fidels al seu lloc de naixement i amb personalitats úniques, i
pel viticultor i consultor Jean Hoefliger, que es va incorporar a Perinet
al 2017 tot aportant l'experiència del seu assessorament al celler californià
Tolosa a San Luís Obispo. Aquest reforç de la direcció de
Perinet ha permès la coalició del celler del Priorat amb les californianes
Alpha Omega i Tolosa, liderades per Robin i Michelle Baggett, la qual cosa
dona empenta a la projecció internacional.
 |
| Toni Sànchez-Ortiz |
- Rafel Fontanals, N. "La cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona): explotación y distribución en época colonial" Universitat de Lleida
- Figueras, A. "Vins i vinyes al Priorat" (2004)
