El consum del bacallà a Catalunya ve de lluny, sembla que cap el segle XI pescadors catalans viatjaven en vaixells bascos que navegaven pels mars d'Islàndia fins les costes de Terranova per a pescar balenes. La superpoblació de bacallans fa fer que aprofitessin per a pescar-los també, sobretot per la facilitat de la seva conservació en sal. No és però, fins el segle XVI i amb l'ajuda de l'esglèsia i les noves disposicions quaresmals que van promulgar que no es generalitza el seu consum.
El plat que avui preparem és molt apreciat a la cuina catalana, típic de Barcelona, quan els primers treballadors de les fàbriques anaven a les Fondes de Sisos a dinar perquè el poc temps que tenien de descans no els permetia anar a casa. A Lleida fan una versió amb mongetes que és una exquisidesa perquè la barregeta de pebre vermell i l'all i julivert li donen al llegum un sabor excepcional.
Fregiu el morro de bacallà, dos talls per persona, una mica enfarinat amb farina de cigrò i el fregiu amb un bon oli d'oliva, primer pel cantó que no té pell. El reservem perquè ha de ser ben fred quan el tornem a menester. En el mateix oli que hem fregit el bacallà, si n'hi hagués moltíssim en traieu una mica, fregiu un parell o tres d'alls tallats en làmines i un bon grapat de fulles de julivert picades grosses. Ho traieu del foc i afegiu una bona cullerada de pimentó vermell dolç i mitja copa de vi de moscatell. Posseu en una safata de forn o llauna, un llit de mongetes de Santa Pau i a sobre el bacallà, hi tireu la barregeta i ho poseu al forn uns 7 o 8 minuts.
 |
| Mongetes de Santa Pau Mar-Tret |
Ingredients: bacallà, mongetes de Sta Pau, alls, julivert, pebre vermell, moscatell i oli d'oliva.
Font: i diu el Mestre Robert al "Llibre del Coch" (1520) Primerament pendràs la merluça de la més dura e blanca que pugues, que aquell és bona. E metràs-la de part de vespre a remullar. e si era ja remullada, no la't cal a tu remullar...Si en occità del bacallà se'n diu merluça, no som davant de la primera recepta de bacallà escrita en català?.
