El menjar blanc és una crema d'ametlles típica del Baix Camp i de les Terres de l'Ebre que s'elabora amb llet d'ametlles, sucre i fécula d'arròs i s'aromatitza amb canyella i pell de llimona. A Menorca i a l'Alguer es fa només amb llet, sucre i un espessidor, generalment midó de blat de moro, seria com una crema catalana sense ou.
És una recepta molt popular, se'n parla a tots els receptaris medievals catalans i també als anglesos " The forme of cury" del segle XIV i el "Liber cure Cocorum" de l'any 1430 i al llibre "Le Ménagier de París" del 1392. És una d'aquelles receptes que ha sobreviscut des d'època antiga encara que s'ha anat adaptant als gustos moderns, doncs poc té a veure amb el plat original que era salat, encara que feia servir sucre i s'elaborava amb gallina, arròs i llet d'ametlles. Al "Llibre del Sent Soví" només ens explica la manera de saber quan és cuit. Al "Llibre d'Aparellar de Menjar" hi apareix la recepta al complert diverses vegades i al "Llibre del Coch" del Mestre Robert fins i tot hi una una versió per a malalts i una altra amb carbasses.
El gastrònom Jaume Fàbrega ens diu: Va ser el plat més famós de la cuina medieval catalana, i es va difondre a Itàlia -mangiar bianco alla catalana-, a Espanya -manjar blanco-, a França -blanc manger-, a Portugal -menjar branco-, i des de Castella i Portugal a diversos països d'Amèrica Llatina.
Per a fer la llet d'ametlles, deixarem tota la nit uns 400 grs d'ametlla molta en un litre d'aigua. Pel matí la colarem i la posarem a bullir amb la pell d'una llimona, un canonet de canyella i 150 grs de sucre. Quan trenqui el bull, apagarem el foc i ho deixarem que infusioni una mitja hora, ho colarem i ho tornarem a posar al foc, reserveu una mica de la llet d'ametlles per barrejar-la amb uns 60 grs de midó d'arròs. Quan bulli afegirem la llet amb el midó i remenarem fins que qualli. Ho guardarem a la nevera un parell d'hores i ho servirem espolvorat de canyella molta.
Ingredients: ametlles crues, sucre, fécula d'arròs, canyella, llimona i aigua.
Font: del "Llibre d'Aparellar de Menjar": Prin gualines e cou-les. E quan seran bé cuytes, prin lo blanc del pits e de les ales e tayle-u ben manut, e puys pique-o com mil pusques. E puys prin arròs e mol-lo axí com a farina. E ayes llet d'amenles destrempades ab lo brou de les gualines e mescle-hi l'arròs. E puys vaye tot en 1a ola e mete-y hom l'arròs, per guise que torne espès e cougue bé. E vol-se coure en bon bresquet de brases o de carbó, per paor de fum. E no·n deu hom partir la mà, per ço con tem molt foch.E puyspren hom sucre blanch e met-n'i hom mentre cou. E con és espès axí com a morterol, leve'l hom del foch. E va sempre per escudeles, axí co a pòlvora.
Origen del plat: segons Rudolf Grewe aquest plat s'haria pogut originar a la Península Ibèrica doncs els àrabs havien introduït l'arròs i el sucre quan la van conquerir al 711.
El gastrònom Jaume Fàbrega ens diu: Va ser el plat més famós de la cuina medieval catalana, i es va difondre a Itàlia -mangiar bianco alla catalana-, a Espanya -manjar blanco-, a França -blanc manger-, a Portugal -menjar branco-, i des de Castella i Portugal a diversos països d'Amèrica Llatina.
Per a fer la llet d'ametlles, deixarem tota la nit uns 400 grs d'ametlla molta en un litre d'aigua. Pel matí la colarem i la posarem a bullir amb la pell d'una llimona, un canonet de canyella i 150 grs de sucre. Quan trenqui el bull, apagarem el foc i ho deixarem que infusioni una mitja hora, ho colarem i ho tornarem a posar al foc, reserveu una mica de la llet d'ametlles per barrejar-la amb uns 60 grs de midó d'arròs. Quan bulli afegirem la llet amb el midó i remenarem fins que qualli. Ho guardarem a la nevera un parell d'hores i ho servirem espolvorat de canyella molta.
Ingredients: ametlles crues, sucre, fécula d'arròs, canyella, llimona i aigua.
Font: del "Llibre d'Aparellar de Menjar": Prin gualines e cou-les. E quan seran bé cuytes, prin lo blanc del pits e de les ales e tayle-u ben manut, e puys pique-o com mil pusques. E puys prin arròs e mol-lo axí com a farina. E ayes llet d'amenles destrempades ab lo brou de les gualines e mescle-hi l'arròs. E puys vaye tot en 1a ola e mete-y hom l'arròs, per guise que torne espès e cougue bé. E vol-se coure en bon bresquet de brases o de carbó, per paor de fum. E no·n deu hom partir la mà, per ço con tem molt foch.E puyspren hom sucre blanch e met-n'i hom mentre cou. E con és espès axí com a morterol, leve'l hom del foch. E va sempre per escudeles, axí co a pòlvora.
Origen del plat: segons Rudolf Grewe aquest plat s'haria pogut originar a la Península Ibèrica doncs els àrabs havien introduït l'arròs i el sucre quan la van conquerir al 711.
