D'orígen àrab, aquest postre ja era conegut en els receptaris de la cuina medieval catalana i que es feia amb llet d'ametlles. És un dolç que es manté arreu d'Europa amb diferents noms (arroz doce a Portugal, fet amb ous, riz au lait a França, orez cu lapte a Romania i un llarg etcètera) i també a països de la Mediterrània, com a Turquia per exemple on el sütlaç, com allà s'anomena, encara es fa avui en dia en dues versions, una més semblant al nostre arròs amb llet, encara que un pèl més líquida i una altra cuinada al forn (firinda sütlaç) que agafa textura de púding molt semblant, per no dir igual que la Teurgoule que preparen a Normandia.
Posarem a bullir un litre i mig de llet amb una pela de llimona i un canonet de canyella i ho deixarem infusionar una mitja hora, llavors ho colarem, ho tornarem a posar al foc i quan trenqui el bull afegirem uns 200 grs d'arròs de la varietat marisma de #molíderafelet i uns 125 grs de sucre roig. Ha de coure uns 30 minuts a foc baix. El repartirem en cassoletes i el deixarem refredar. El servirem espolvorat de canyella en pols.
Ingredients: arròs, llet, sucre roig, canyella en pols, pell de llimona i canonet de canyella.
Font: en el Llibre d'aparellar de menjar de mitjans del s-XIV podem llegir la versió medieval d'aquesta recepta: "Arroç, si·n volets dar de bo, prin l'aroç e nedeye'l bé II o III vegades ab aygua calde; e puys estín-lo al sol. E posa 1a ola al foch ab aygua, e mit-hi sal e oli. E com la olla bulirà, mit-hi l'arroç; com sie emperò, bé exut al sol o al foc. E com bul bé, leva hom del foch la ola e posa-la hom al bresquet*, e cougue aquí, per rahó com fort tem lo fum. E puys, con torne espès, no·n partesque hom la mà. E com l'arroçés cuyt e l'aygua baguda, ha hom leyt d'emenles e va en l'arroç. E con és assats espès, leva'l hom del foch, e mene-lo hom tro que pert la bulidura. E puys va escudeles. E à hom sucre o mel e oli e espècies, e gita-u hom dessús, en les escudeles.
*el bresquet és un fogonet per a fer salses i menjar delicat, evitant que es fumi.
Font: en el Llibre d'aparellar de menjar de mitjans del s-XIV podem llegir la versió medieval d'aquesta recepta: "Arroç, si·n volets dar de bo, prin l'aroç e nedeye'l bé II o III vegades ab aygua calde; e puys estín-lo al sol. E posa 1a ola al foch ab aygua, e mit-hi sal e oli. E com la olla bulirà, mit-hi l'arroç; com sie emperò, bé exut al sol o al foc. E com bul bé, leva hom del foch la ola e posa-la hom al bresquet*, e cougue aquí, per rahó com fort tem lo fum. E puys, con torne espès, no·n partesque hom la mà. E com l'arroçés cuyt e l'aygua baguda, ha hom leyt d'emenles e va en l'arroç. E con és assats espès, leva'l hom del foch, e mene-lo hom tro que pert la bulidura. E puys va escudeles. E à hom sucre o mel e oli e espècies, e gita-u hom dessús, en les escudeles.
*el bresquet és un fogonet per a fer salses i menjar delicat, evitant que es fumi.
