dimarts, 1 de desembre de 2020

LA FIRA DEL GALL

La Fira del Gall 

celebra la 356a edició 

en format virtual 


  • La mostra es concentrarà en una pàgina web que mantindrà els eixos que defineixen la mostra. 
  • El cuiner Carles Gaig, amb una estrella Michelin, serà l'ambaixador de la Fira d'enguany. 
  • El 19 i 20 de desembre es farà a la plaça Jaume I de Vilafranca un mercat de gastronomia de proximitat. 

Arriba el desembre i, com cada any, una cita arrelada al calendari: la Fira del Gall. La mostra del Gall del Penedès torna a Vilafranca del Penedès aquest desembre, però enguany ho fa en diversos formats, amb l’objectiu d’adaptar-se al nou escenari global. Tot i els canvis, aquest tradicional esdeveniment mantindrà l’essència que l’ha fet popular, i que l’ha consolidat com el millor escenari per conèixer i degustar el Gall del Penedès. 

La Fira del Gall Virtual, que enguany arriba a la 356a edició, es concentrarà al web firadelgall.cat que mantindrà els tres grans eixos que la distingeixen: el Gall del Penedès amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), la gastronomia d’alta qualitat i els vins de la DO Penedès. Al portal, també hi haurà informació de les activitats complementàries de la Fira. 

A més, durant el cap de setmana del 19 i 20 de desembre, s’instal·larà a la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès un petit mercat gastronòmic que tindrà l’aforament limitat, per poder garantir les mesures sanitàries requerides i adaptar-se a la nova normalitat. En aquest espai es combinarà l’oferta d’aviram, gastronomia i vins, perquè qui ho desitgi pugui maridar els ingredients típics de la Fira del Gall còmodament a casa. 

A l’acte de presentació de les novetats de l’edició 2020, que s'ha celebrat al restaurant El Cigró d'Or de Vilafranca del Penedès, la regidora de Promoció Turística Dolors Rius ha explicat que la Fira del Gall Virtual és una bona eina "per anar preparant les festes de Nadal per a les nostres famílies", i ha assegurat que el mercat intentarà aportar el seu granet de sorra perquè "les festes siguin tan normals com sigui possible". Dolors Rius també ha destacat l'esforç que han fet els participants a la mostra per adaptar-se a les circumstàncies actuals. 

Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès, ha remarcat les oportunitats que s'han obert amb la Fira del Gall Virtual, i s'ha mostrat convençut que molts dels canvis que s'han introduït enguany "es mantindran en el futur". L'alcalde també ha destacat la importància de comptar amb un producte autòcton com el Gall del Penedès amb IGP, i ha remarcat que aquest 2020 "és un bon any per aprofundir en el coneixement del producte". 

L’acte també ha comptat amb la presència de la directora de la Fira del Gall, Pilar Yagüe; un representant dels restauradors participants en la mostra, Oriol Llavina i el president de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca, Rafael Moliner. 

La Fira del Gall Virtual. 

La pàgina web de la Fira del Gall (firadelgall.cat) concentrarà enguany l’essència de la mostra centenària. A través d’aquest portal -ja està en marxa- el visitant podrà conèixer els elements que han convertit aquesta activitat en un referent a Catalunya: el Gall del Penedès amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), la gastronomia d’alta qualitat i els vins de la DO Penedès

Al web hi haurà apartats destinats a cada temàtica, i també es podrà consultar informació de les activitats complementàries que giraran al voltant de la mostra, com tastos i maridatges o l’exposició de raça de gallines penadesenca. L’objectiu és que el visitant web pugui viure l’experiència de la Fira del Gall sense moure’s de casa, i durant un període de temps més llarg. 

El portal també permetrà als usuaris reservar els productes que s’oferiran al mercat de gastronomia de proximitat que proposa la Fira del Gall d’enguany. 

Mercat de Gastronomia de Proximitat. 

El mercat de Gastronomia de proximitat, que tindrà lloc el cap de setmana del 19 al 20 de desembre, donarà enguany la possibilitat al visitant de conèixer els elements que formen part de la Fira del Gall en un espai acollidor. Ubicat a l’emblemàtica plaça Jaume I de Vilafranca, el mercat comptarà amb totes les mesures de seguretat necessàries per poder controlar l’aforament i garantir les mesures sanitàries i els protocols de seguretat. 

Al mercat es podran comprar exemplars sacrificats de Gall del Penedès amb IGP i plats d’aviram cuinats. També hi haurà una gran selecció de vins amb DO Penedès, tot per maridar-ho a casa. A les persones que comprin gall, se'ls regalarà una bossa isotèrmica per portar-lo a casa amb garanties, i un receptari amb plats elaborats amb Gall del Penedès. 

L’oferta de productes es podrà consultar a través del portal de la Fira, i els que vulguin reservar-ne ho podran fer trucant directament als establiments participants. Els encàrrecs es recolliran en un dels tres estands de la Fira, cada un dedicat a un sector diferent. 

El mercat també comptarà amb un espai d’exposició dels millors exemplars les varietats de Gallines Penedesenca (aperdiuada, barrada, blat, negra tradicional i gall negre millorat), i amb el Tomasot i la Ballarica, la parella del bestiari festiu símbol de la Fira del Gall. Els més petits podran deixar el seu xumet a la cistella de la Ballarica. 

El Gall va de botigues 

Una de les novetats de la Fira d'enguany és que diferents establiments de Vilafranca del Penedès se sumen a la proposta, venent Gall del Penedès amb IGP. Hi participen una quinzena de comerços.

Activitats complementàries

Com és habitual, la Fira del Gall Virtual també comptarà amb diferents activitats complementàries. A la mateixa plaça Jaume I s'hi instal·larà el mercat d'artesania d'alimentació, en què participaran una vintena de parades. 

També s'ha organitzat una sala de tast, que dirigirà la DO Penedès, i que tindrà com a escenari Cal Posas, un emblemàtic edifici vilafranquí. Es faran quatre sessions i cal reservar amb antelació a comunicacio@dopenedes.cat o al 93 890 48 11. El preu del tiquet és de 10 euros. 

Els Tastavins Penedès també han organitzat un tast virtual pel 18 de desembre, a través del seu canal d'Instagram. Serà en obert, i comptarà amb la participació de Carles Xuriguera i Meritxell Falgueras, membres del panell de tastadors del Concurs Tastavins DO Penedès. Cal reservar prèviament a comunicacio@dopenedes.cat o al 93 890 48 11. 

A més, l'Escola d'Enoturisme de Catalunya ha organitzat el joc “Al Nadal, marida el Gall del Penedès", en què proposa als usuaris que es converteixin en sumillers per un dia, i maridin el Gall amb els vins que proposen. 

Per complementar l’edició 2020 de la Fira del Gall Virtual, a més, alguns restaurants de Vilafranca del Penedès inclouran plats elaborats amb Gall del Penedès amb IG a les seves cartes, i es podran fer diferents activitats a Vilafranca per arrodonir l'experiència amb visites a alguns atractius de la capital penedesenca. 


Presentació de la Fira del Gall a El Cigró d'Or
(Vilafranca del Penedès)

dimarts, 3 de novembre de 2020

LA SOPA DE CEBA

La ceba és una planta herbàcia biennal de la família de les liliàcies, amb un únic bulb gran, de forma ovoide o rodona que quan el talles desprèn un oli volàtil i sulfurat que produeix llagrimeig, originària de l'Asia central i una de les espècies més conreades del gènere Allium, és un dels ingredients imprescindibles a la cuina de casa.

Sofregida, bullida, escalivada o crua, es consumeix de moltes maneres i des de temps que ni se sap, de fet hi ha diverses teories sobre els seus orígens perquè hi ha autors que la situen al nord de l'Àfrica i no a l'Àsia central. El que és segur és que els sumeris en torn el 2500 ane ja la feien servir, els egipcis n'eren grans consumidors, juntament amb porros i alls i era molt apreciada per grecs i romans que li atribuien propietats medicinals. Sembla que la seva domesticació va poder començar a diversos llocs a la vegada fa més de 5000 anys.

Tot i que el pa i els cereals eren els productes més importants de l'alimentació medieval, al Llibre del Sent Soví, la ceba és entre les herbes i hortalisses, la més representada, apareix en més de vint receptes i forma part amb el julivert del bon sofregit. També la feien servir per donar gust a brous i salses.

En coneixem unes quantes varietats, n'hi ha de primerenques com la blanca francesa o la picant, sang de bou, i de tardanes com la valenciana. Les més populars són: la de Figueres, una mica morada per fora, de carn dolça i molt apreciada als que els agrada consumir-la crua, l'allargada de braguer de vaca, semblant a la vigatana però menys picant i menys vermella, la dolça semblant a la de Figueres però de color blanc i que no pica, i un llarg etcètera.

A França es clasifiquen segons el seu color: blanques, grogues, rosades o vermelles i la dolça de Cévennes (oignon doux des Cévennes) conreada des de l'Edat Mitjana té etiqueta AOC (apellation d'origine controlée) a partir del 2003.

L'escalunya (échalote) considerada per alguns com una varietat de la ceba i per altres com una espècie separada, d'un gust més fort, però no tant com l'all, es pot dividir en dos grans grups: La gris, la verdadera per alguns i més aromàtica que la marron que per altra banda és la més consumida.

La sopa de ceba tradicional és d'origen francès. El gastrònom Jaume Fàbrega en el seu llibre, Totes les sopes, ens explica que la soupe a l'oignon coneguda també com a potage parisienne, es prenia de matinada, després d'una nit de gresca. Ens en fa arribar una recepta feta amb un roux blanc (farina i mantega), llesquetes de pa, aigua o brou i cebes, esclar. Opcionalment s'hi pot afegir formatge ratllat i un ou.

Al llibre de Carlo Sechi, La cuina tradicional de l'Alguer, trobem la copatza de ceba, un dels plats, ens diu l'autor, més pobres i comuns de la cuina algueresa i que les dones de casa amanien amb una mica de fantasia per suplir la pobresa d'aquesta menja. Curiosament la feien, o la fan amb tomàquets (pomata) secs,  farina, pebre, vi blanc i la serveixen amb pa i a vegades també amb un ou.

En Pere Sans, a El petit llibre de la cuina catalana de veritat, la clasifica com a sopa amb crosta, doncs l'acaba al forn, fent servir ou batut (molt medieval) i així adquireix un aspecte daurat i torrat. Previament en Pere que ens va deixar no fa gaire i vaig tenir el plaer de conèixer, ens explica que es prepara un brou ben suculent, amb os de pernil, braó i os de moll de vedell, ceba, porro, api, tomàquet sencer, pebre negra, orenga, clau i un bon raig de vi ranci. Després en una cassola de fang fregirem ceba i cansalada, hi posarem pa i mullarem amb el brou. Passat uns tres quarts d'hora, apagarem el foc, cobrirem la superficie amb ou batut, empolsinarem amb canyella, i ben tapat esperarem a servir fins que qualli l'ou.

I ja per últim, del llibre, Història de la cuina catalana i occitana, de Vicent Marqués, ens fixem i reproduim la seva senzilla recepta.

Ingredients i elaboració:

•Sofregiu 2 cebes grosses de Figueres tallades primes en una olla de terrissa (amb mantega i oli d'oliva o bé una mica de sagí). 

•Afegiu aigua fins a cobrir, saleu i ho feu bullir a foc suau durants uns quinze o vint minuts. 

•Mentretant, llesqueu el pa sec de 3 o 4 dies i poseu-lo a les escudelles. 

•Ompliu les escudelles de sopa. 

•Cobriu amb formatge ratllat i gratineu. 

Algunes variacions: 

-Podeu afegir un ou a cada escudella. 

-En lloc d'aigua hi ha qui fa servir brou de gallina.


Sopa de ceba

Igualment, al Llibre de totes maneres de potatges, anònim, i considerat el tercer gran receptari de cuina en llengua catalana, després de el Sent soví i el Llibre d'aparellar de menjar, tots tres publicats recentment als receptaris històrics de cuina catalana (7 portes) de l'editorial Barcino, ja n'hi trobem de cebades.

divendres, 9 d’octubre de 2020

DIA MUNDIAL DE L'OU 2020-LIDEROU



Els ous han estat reconeguts com una font inesgotable de proteïnes durant molts anys, ja que contenen la proteïna que té més qualitat de forma natural. No obstant això, els beneficis de menjar ous són molt més amplis que els que aporta la proteïna sola, ja que els ous són una font saludable i sostenible de nutrients essencials necessaris per a totes les etapes de la vida.

Els ous, que contenen la majoria de les vitamines, minerals i antioxidants que necessita el cos humà, sovint es denominen "píndoles de vitamines" naturals, i per una bona raó. Els ous contenen 14 nutrients essencials, incloses les vitamines A, B i E, així com àcid fòlic, ferro i zinc.

Sovint es consumeixen poc, però és fonamental per al desenvolupament neurocognitiu i la salut durant tota la vida. Això fa que els ous siguin reconeguts com un aliment particularment important per a les dones embarassades i lactants en moltes regions del món.

Un altre nutrient essencial que es pot trobar en els ous és la vitamina D, clau per enfortir els ossos i tenir dents sanes. S'estima que al voltant de mil milions de persones tenen nivells baixos de vitamina D, i els ous són un dels pocs aliments que contenen naturalment aquest nutrient essencial.

No obstant això, no són només els beneficis substancials per a la salut els que fan que els ous siguin un excel·lent aliment per mantenir una dieta saludable. Els ous també es produeixen de forma sostenible, el que els converteix en una excel·lent opció per alimentar la creixent població mundial.

Els ous es consideren una font de proteïnes de baix impacte ambiental a causa de la millora de l'eficiència i a les millores contínues aplicades tant a la granja com en la cadena de subministrament de l'ou. Requereixen molt poc ús d'aigua en la seva producció i la petjada ambiental de l'ou s'ha reduït significativament en els últims 50 anys.

Els ous estan exercint un paper important en l'erradicació de la desnutrició a tot el món, gràcies a que són molt assequibles i això combinat amb la seva densitat de nutrients, és el que ajuda a millorar dràsticament els resultats de salut dels nens en àrees nutricionalment vulnerables.

L'ou ofereix avantatges úniques en la nostra dieta i juga un paper valuós en el suport a la creixent població mundial. La celebració del Dia Mundial de l'Ou el divendres 9 d'octubre permet recordar els innombrables beneficis que ens aporten els ous.

El Dia Mundial de l'Ou es va establir a Viena el 1996 per crear consciència sobre els beneficis dels ous i la seva importància en la nutrició humana. Avui l'esdeveniment se celebra en nombrosos països de tot el món en els quals es difon la importància d'aquest aliment.

L'Institut d'Estudis de l'Ou celebra aquest dia amb l'acte de lliurament de el Premi a la Investigació i el Guardó d'Or.


LIDEROU

Qualitat i tradició des de 1.920

Liderou és un negoci familiar que compta amb més d’un segle de tradició avícola, i que ha crescut fins a esdevenir el productor principal de les comarques gironines i un dels líders a Catalunya.

Garantia de qualitat, modernitat i servei

L'experiència de liderou avala el fet de poder oferir la gamma més completa d’ous de producció alternativa a l’entorn natural privilegiat de les comarques gironines.

El seu centre de producció disposa de les tècniques més modernes i avançades per als controls de qualitat i l’envasat de l’ou.

El seu servei és proper, de la granja al plat, recollint els ous diàriament que l’endemà ja arriben als establiments i fins i tot a les cuines dels consumidors.

La gamma més complerta i innovadora

Liderou ofereix la gamma d’ous més complerta produïda a les comarques gironines. A més de les varietats clàssiques, de pagès i dels ous ecològics, també comercialitzen varietats especials gourmet i ous de guatlla.

La varietat Liderou “pica a terra” és una gamma exclusiva i innovadora al territori. Les gallines recuperen els seus espais naturals, volant lliurement i utilitzant ponedors per a posar els ous. Apostant pel benestar animal i convençuts que aquest es veu reflectit en el sabor i els valors gastronòmics de l’ou.



Feliç Dia Mundial de l'Ou #EggsLoversLiderou

dijous, 17 de setembre de 2020

LA XARCUTERIA ITALIANA

Carn de porc picada, especiada i embotida, generalment, perquè també se'n fan amb peces senceres com el pernil o el llom curat i amb carns d'altres animals com el bou, gall d'indi, porc senglar, pollastre, ase, toro, carn de caça, cèrvol, xai... 

Els romans n'eren especialistes, però ho van heretar dels grecs que ja feien botifarres de sang i molt abans, els sumeris ja salaven i secaven les carn per fer més llarga la seva conservació, d'aquí que els embotits contenen una elevada quantitat de sal i per tant no se n'ha d'abusar, cosa difícil perquè són saborosíssims. Sabem pel geògraf Estrabó que els pernils ceretans (pernac cerretanae) i els del nord de les Gàlies eren molt apreciats, i el poeta Marcial en fa aquesta referència: "Que em serveixin perna del país dels cerretans o que me n’enviïn, tant se val, del país dels menapis; i que els golafres devorin el gambajó".

Salades i assecades a la Mediterrànea, i majoritariament fumades al centre i al nord d'Europa, la paraula xarcuteria que prové del francès "charcuterie" i que vol dir carn cuita, ha estat acceptada al català encara que fem servir molt més el mot, cansaladeria.

A Catalunya, la característica principals dels embotits és la utilització de la sal i el pebre com a condiments bàsics, altres com el pebre vermell de la sobrassada de Mallorca o la valenciana de Taberna, és dels pocs usos en tota l'àrea cultural catalana que es fa servir aquesta espècie, això sí, territoris en contacte amb altres cultures fan embotits amb all i julivert com al Pallars, a l'Aran o a la Cerdanya, o amb canyella, clau i coriandre a regions properes al Baix Aragó.

A Itàlia, es produeixen més de 300 tipus d'embotits, gairebé un per cada dia de l'any. S'ha de diferenciar entre els insalumi insaccati i els salumi a seques. Els primers es fan amb trossos de carn triturada, generalment de porc, crua o cuita i tancada en un contenidor o tripa d'animal, encara que avui en dia també es fan servir de materials sintètics. Els salumi no insacati són peces senceres com la cuixa o l'espatlla i d'altres, sense triturar i que tampoc es presenten embuchades.

Els insacati més populars són: el salami (salame), la mortadel·la (mortadella), la coppa, el cotechino que es menja amb llenties per a celebrar l'any nou, el zampone que és una barreja de carn de porc de color vermellós embotit en una mena de peu de ministre, la salamella o salsitxa crua de carn i greix de porc que es consumeix un cop cuita, el wurstel italià (frankfurt), la sopressata que és un salami especiat i curat, la testa in cassetta com el nostre cap de senglar fet amb les parts menys nobles del cap del porc (llengua, orella, morro) el múscul i el cor.

Entre els principals salume trobem tots els pernils, cuits i crus prosciutto di Parma, prosciutto di San Daniele, prosciutto di Carpegna, prosciutto di Modena, prosciutto toscano, prosciutto veneto Berico-Euganeo, Valle d'Aosta Jambon de Bosses, prosciutto di Norcia, prosciutto cotto...), la bresaola, el speck, el guanciale, la pancetta, l'apreciat culatello de Zibello i un llarg etcètera.

Els més coneguts

La mortadel·la de Bolonya (mortadella Bologna) és un embotit cuit, fet amb carn  i grasa de porc especiada i triturada, de color rosa i aroma intens que pren forma cilíndrica o oval. Des del juliol de 1998 ha estat reconeguda amb indicació geogràfica protegida (IGP). El nom podria venir del mot mortarium o murtatum, carn picada en un morter, i la primera recepta escrita la trobem en un llibre de Vincenzo Tanara del 1644, "L'economia del cittadino in villa".

La coppa (coppa di Parma) també anomenada capocollo, ossocollo, finocchiata, lonza, lonzino o scamerita entre altres varietats regionals, és originària del nord d'Itàlia i també se'n fa a l'illa francesa de Còrsega (Coppa di Corsica amb AOP des de 2012). La peça utilitzada quasi sempre és de la part del llom de porc posat en sal (fent-li un massatge perquè la sal es distribueixi de forma uniforme) i rentat després. Un cop macerat en vi, pebre i herbes aromàtiques diferents depenent de la zona, l'embutxen en tripa de porc i la deixen secar almenys durant dos mesos. També té IGP i és boníssima sobre una pizza, un risotto o una raclette amb Reblonchon.

La bresaola, es fa amb carn de vedella, sempre seleccionant els millors talls de les vaques de la millor qualitat. Les principals característiques d'aquest embotit són el seu color vermell intens, que és molt ric en proteïnes, el poc greix que conté que el converteix en un producte gens calòric i l'aroma que recorda als productes de salaó. S'ha de consumir a talls finíssims per assaborir i apreciar la suavitat i la fragància que es desprèn del seu interior. La bresaola della Valtellina (província de Sondrio a la Lombardia) és protegida amb un IGP des del 1996. S'assembla molt a un embotit suís anomenat bindenfleisch o carn dels Grisons.

La cansalada viada (pancetta arrotolata) és un teixit gras de la part de la panxa i més magre que la del coll o la papada. És molt apreciada la de la província de Piacenza (Emilia-Romagna) amb reconeixement DOP. Té forma cilíndrica, a vegades es deixa recta, com nosaltres, i pesa de quatre a vuit quilos. El clau, l'orenga i el fonoll són algunes de les espècies més utilitzades, a part del pebre, i difícilment la trobem fumada. Li cal al menys quatre mesos de maduració. La combinació perfecta d'un greix de color rosat i d'una carn vermella brillant, li confereix un aroma suau i un gust dolç que convida a menjar-la tant sobre una llesca de pa torrat, en un plat amb altres embotits o en una recepta de pasta, com la que fan a Nàpols amb pèsols, per exemple.


El guanciale és un producte elaborat amb les galtes del porc on el greix és molt saborós, es frega amb sal i sucre, es recobreix de pebre en pols i altres espècies, i es deixa madurar en caves durant tres mesos. Ingredient fonamental de les salses dels plats de pasta tant coneguts com l'amatriciana o la carbonara (sense nata, sisplau) o les faves amb guanciale, és difícil de trobar fora d'Itàlia i a vegades es substituït per la pancetta, però té un sabor molt més fort i consistent.

A aquesta gent, el gust pel pernil ja els ve de lluny, en fan uns quants, la majoria amb denominació d'origen protegida (DOP) sota consorcis que regulen de manera molt estricta la seva producció. És el cas del Prosciutto* di Parma, un pernil cru que no conté ni conservants ni additius, que es consumeix a talls fins, molt famós i que s'exporta a tots els continents. Il Consorzio di Parma va ser creat el 1963 per 23 productors, actualment en són 150, amb la intenció de defensar el producte de manera genuïna i tradicional. Només aquells pernils en els que tot el procediment, des de la transformació de la matèria primera fins el producte acabat, tingui lloc a la província de Parma, a l'Emília-Romagna, amb una climatologia ideal per la curació ideal de 12 mesos com a mínim, portaran el segell imprès a foc.




El pernil de Sant Daniele és un altre prosciutto cru, reconegut amb una DOP des del 1970, produït només amb porcs italians de les regions del nord i el centre del país. Les cuixes que poden pesar com a màxim 12 quilos i es deixen amb el peu i tot, reben un tractament de sal marina i el microclima de San Daniele del Friuli (Friuli-Venezia Giulia) fa la resta.

Culatello di Zibello és un pernil desosat i embotit en una bufeta de porc, anomenat també il re dei salume i que només s'elabora entre els mesos d'octubre a febrer i té una curació de gairebé un any. Zibello, i els altres municipis on es produeix (Busseto, Polesine, Parmense, Soragna, Roccabianca, San Secondo, Sissa i Colorno) situats a la vora del Po i caracteritzats per hiverns freds, llargs i boirosos i estius calurosos, la qual cosa permet la lenta maduració d'aquesta delicatessen.

El speck, lleugerament fumat, és un altre pernil amb IGP, desosat i tallat en trossos grans (baffe), salat, assecat i curat durant 22 setmanes en les que perd gairebé una tercera part del seu pes original, que neix a la província de l'Alt Adige i elaboren només vint-i-nou productors. La regla bàsica que li confereix el gust que el caracteritza, "poca sal, poc fum i molt aire fresc" es combina amb la mescla de sal i espècies utilitzades: pebre, ginebró, romaní i llorer que cadascun dels elaboradors dosifica segons la seva pròpia recepta secreta. Originàriament era el que menjaven els camperols de la zona. S'han conservat documents de l'any 1200 que anomenen la seva existència. Cada primer cap de setmana del mes d'octubre se celebra una festa en el seu honor a la Val di Funes.

*La paraula prosciutto prové del mot llatí perexsuctum, literalment assecat.


Mortadel·la de Bolonya amanida amb vinagre de Mòdena i acompanyada de formatge Parmesà

dijous, 3 de setembre de 2020

CERÀMIQUES TERRAFORTA-ANIVERSARI-ROSTIT DE FESTA MAJOR

Montse femcuinetes

Ceràmiques Terraforta és una botiga ubicada a Breda, on els pots i les olles de terrissa s'integren en una antiga casa de 1547. Passejant per les diferents estances, inclosa una cuina  catalana ambientada en l'època i on he tingut el plaer de cuinar, trobem un forn morú en perfecte estat de conservació. A aquesta petita empresa de caire familiar i que ha celebrat aquest mes d'agost el quarantè aniversari, podràs escollir els millors productes artesans de la zona, de qualitat excepcional i a un preu del tot raonable. Cal destacar també l'amabilitat i el bon tracte per part de'n Francesc Mas, el propietari.

Jo ja feia molts anys que hi anava de tant en tant per comprar cassoles catalanes i d'aquesta relació comercial i per casualitat, va sorgir, poc a poc una d'amistat. Tant és així que fa dos anys en Francesc em va convidar a celebrar els 475 anys de la Casa Siset Sisó, seu de la botiga, fent allò que més m'agrada fer, cuinar.

Aquest any ens hi hem tornat a trobar, aquest cop per a celebrar un altre aniversari, els quaranta anys de la inaguració del negoci i hem tornat a cuinar i a gaudir de la companyia d'un públic d'allò més agraït i participatiu amb cançó dedicada inclosa per part del tenor Jordi Mas.


40è Aniversari


Amb l'ajuda de la Cristina Arché de Delicies Culinàries Cris i la col·laboració de'n Xavier Soriano de Flavorcook a la part audiovisual, hem elaborat dos plats, un de ben català, el rostit de festa major i un de més exòtic, un tagine d'ous i pebrots i que ja us explicaré en una altra ocasió.



Montse, Cristina i Xavier


Rostit de Festa Major 

(Seguint la recepta del llibre del gastrònom Jaume Fàbrega, editat per Viena ed, La cuina de la Costa Brava i el Pirineu de Girona)

Ingredients:
  • Un pollastre de pagès tallat a octaus
  • Dues botifarres crues
  • Una ceba
  • Un tomàquet
  • Una cabeça d'alls
  • Una copa de vi ranci
  • Una copa de vi blanc sec
  • Un canonet de canyella
  • Un grapat de pinyons
  • Prunes
  • Oli d'oliva verge extra, llard de porc, sal i pebre negre
Elaboració:
  1. Poseu al foc una cassola de terrissa amb una mica d'oli d'oliva i una cullerada sopera de llard de porc. Feu-hi rostir el pollastre durant una mitja hora aproximadament. Salpebreu-lo.
  2. A mig rostir el pollastre, podeu afegir les botifarres.
  3. Poseu-hi la ceba sencera, el tomàquet, la cabeça d'alls i la canyella i ho rossegeu tot junt.
  4. Afegiu el vi ranci i el vi blanc i deixeu que evapori una mica l'alcohol.
  5. Tapeu la cassola, no de forma hermètica i que faci xup-xup una hora ben bona, vigilant que no quedi mai sense líquid. Si el pollastre és raça Prat o del Penedès haureu d'augmentar el temps de cocció.
  6. Quan faltin 10 minuts per apagar el foc, afegiu prunes i pinyons.
  7. Serviu acompanyat d'un bon pa.
Curiositats: 
  • Aquest plat és boníssim cuinat un dia abans i es pot menjar fred.
  • Es pot fer amb altres tipus de carn: conill, ànec, xai...
  • S'hi poden afegir mandonguilles.
  • Es pot posar costella de porc confitada al forn a baixa temperatura.
  • Un bon vi negre o cava són els millors acompanyants.

Rostit de Festa Major

dimecres, 2 de setembre de 2020

OLIS BARGALLÓ-VARIETAT ARGUDELL-L'OLI DE L'EMPORDÀ

Oli d'oliva verge extra argudell,

l'oli de l'Empordà

Olis Bargalló sempre ha buscat i busca la màxima qualitat, aquells productes que ens diferenciïn i que aportin un plus pels seus clients. Per això, és una de les poques firmes que ofereix un dels olis més exclusius del panorama olivarer: l'oli d'oliva verge extra argudell. 

De les millors olives de la varietat autòctona de l’Alt Empordà, neix l'oli d’oliva verge extra argudell premium. Un oli elaborat amb molta cura, des de la selecció de les olives, fins a l’embotellament. El resultat, un oli que brilla per la seva excel·lència. 

La varietat argudell està especialment adaptada a les particulars condicions climàtiques i edàfiques de la zona de l’Empordà, el que explica que sigui la més estesa en aquesta zona. Es tracta d’una varietat rústica, adaptada a la pobresa dels sòls, i que suporta els forts vents dominants (Tramuntana).

L'oli d’oliva verge extra argudell premium té un gust equilibrat entre dolç i amarg molt agradable al paladar i lleugerament afruitat.




Nou oli d'oliva verge extra ecològic Bargalló 

Aquest estiu Olis Bargalló ha estrenat el seu primer Oli d’Oliva Verge Extra Ecològic, un oli elaborat amb les millors olives de la terra, i certificat pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). 

Es tracta d’un coupage exclusiu d’Olis Bargalló, una selecció de les millors olives, per aconseguir un oli elaborat amb cura i amb tota l’experiència d’una casa amb tradició olivarera des del 1850. 

De sabor equilibrat i agradable, i de color daurat amb un toc verd fosc, l’Oli d’Oliva Verge Extra Ecològic Bargalló és ideal per a gaudir de l’essència de la dieta mediterrània. 




Olis d'oliva verge extra aromatitzats

Amb farigola, amb bitxo, amb quatre pebres, amb alfàbrega, amb herbes provençals o amb all, la gamma d'olis d'oliva verge extra aromatitzats ens aporta un sabor especial, tan únic i amb caràcter que fa de les nostres elaboracions, un plat de luxe. 

Elaborats amb espècies i herbes en un maridatge exclusiu per a Olis Bargalló, els olis d'oliva verge extra aromatitzats es presenten en ampolles de 250 ml., en ampolles de vidre per a mostrar els ingredients. Uns olis ideals per amanir plats freds o calents, com amanides, plats de pasta, pizzes, coques, peixos o carns.




diumenge, 30 d’agost de 2020

FIRA DEL FORMATGE CATALÀ-SAY CHEESE!



Say Cheese! és una fira amb funcionament de venda directa, degustació i promoció de formatges artesans catalans de mans dels propis elaboradors i productors amb tres objectius clars:
  • Donar a conèixer i prestigiar la feina dels productors del nostre país.
  • Apropar els productors catalans i els seus productes al turisme de la ciutat de Barcelona.
  • Oferir formatges de qualitat en un esdeveniment pensat per a tots els públics fora de l’entorn rural.
Les dates

Say Cheese! tindrà un caire festiu i per això s'ha programat uns quants dies abans de les Festes de la Mercè de Barcelona. Per aquest motiu la fira tindrà lloc el 19 i 20 de setembre de 2020.
Say Cheese! tindrà també la seva versió virtual a firesvirtuals.cat del 15 al 19 de setembre.

Qui l’organitza?

Expogestió és una empresa que gestiona fires, mercats i esdeveniments gastronòmics des de fa més de quaranta anys. 
Les fires i mercats estan a mercè de l’evolució dels seus entorns immediats. i darrerament s'han viscut situacions meteorològiques i sanitàries que han alterat bruscament el dia a dia d’esdeveniments firals tant de recent creació com històrics i consolidats.

Per aquest motiu Expogestió ha vist imprescindible abordar els nous reptes amb celeritat, imaginació i responsabilitat. A Expogestió treballen conjuntament amb administracions locals, empreses i agents estratègics del sector per a oferir solucions a les noves realitats.

Ara més que mai cal reinventar-se i per això Expogestió ha ampliat l’equip d’assessorament per tal d’orientar amb eficàcia en cada cas. 

Per tant i per afavorir i preservar l'essència artesana de les fires, neix un nou lloc web on trobar els habituals productes. www.firesvirtuals.cat ofereix un calendari temàtic que agrupa productors i artesans del nostre país per a que els hi puguem seguir comprant per tal deconservar el valor afegit dels artesans firaires.

A on?

Say Cheese! tindrà lloc al vestíbul de l’estació del Nord de Barcelona a un minut de tren, metro i bus. En ple barri de l’Eixample de Barcelona, al costat de l’Arc de Triomf. L’espai és un rectangle diàfan de 622 m2 amb un ampli espai exterior d’accès.

El perquè del nom

“Say Cheese” és utilitzat popularment arreu del món per a sortir rient a l’hora de fer una foto en grup. És un concepte de tarannà distès, divertit, amè que ens apropa a situacions on el centre d’interès és gaudir en grup, família o parella. És un concepte fàcilment identificable pel turisme de l’àrea metropolitana. L’idioma vehicular de la gràfica és el català i l’anglès. La informació de servei el contingut serà en tots dos idiomes.

Com funcionarà?

La entrada serà lliure. hi haurà la possibilitat de comprar tiquet degustació i trobarem servei de begudes (aigua, vi i cervesa artesana).